Quan era petit, als balcons hi havia flors i roba estesa. A la barana s’hi penjava la senyera l’onze de setembre i els dies de la Festa Major i, si a casa eren de missa…
El demèrit
Ara que ja estem plenament instal·lats en la distopia no té cap mèrit parlar de les profecies literàries d’Orwell, Huxley, Bradbury i companyia…
La lleidatanitat
Una part de la meva joventut té la Lleida envellida dels vuitanta i dels primers noranta com a referent.
Monòleg dels xampinyons
Tinc la sospita que el diàleg, com a forma de comunicació, es troba en clara decadència.
