D'ensenyança

La veritat

«Mestre, què és la veritat?», va preguntar un deixeble mentre acabava de mastegar un entrepà de botifarra blanca. El mestre s’hi va rumiar un moment. «Era bona la botifarra?», li va etzibar finalment. «Oi, tant!, la fa la meva àvia», va dir el jove, del tot convençut. «I si jo et dic que no valia res i que la que fa la meva cunyada és la millor que es coneix a la contrada, què me’n diries?», va saltar el mestre. «No ho sé. La veritat és que si no la provo no ho puc saber…», va respondre el noi. «Ho veus? Tu mateix has trobat la resposta: la veritat és una hipòtesi que només es pot demostrar amb l’experiència estomacal», conclogué el mestre.

Anuncis
Estàndard
Contraccions

Veritat i mentida

La veritat és que ja no sé què és la veritat. I la mentida… tampoc. És veritat que tot sembla una mentida. Una mentida que amaga la veritat. De veritat que la mentida sembla veritat. I que la veritat… —vull dir la veritat de veritat i no la de mentida— acaba tenint el mateix valor que la mentida.

Estàndard
Llibres, Noms propis, Retalls

Sobre l’experiència

«No hi ha desig més natural que el desig de coneixement. Assagem tots els mitjans que ens hi poden portar. Quan la raó ens falta, fem servir l’experiència, que és un mitjà més feble i menys digne; però la veritat és una cosa tan gran que no hem de menysprear cap mitjà que ens hi condueixi

Michel de Montaigne, Assaigs. Llibre tercer, Capítol XIII

Estàndard
D'ensenyança

El riu

El mestre passejava per la vora del riu. Una dona plorava desconsolada perquè l’aigua se li havia endut el cossi de la roba bruta. “Un cossi de roba bruta no mereix les teves llàgrimes; i doncs, per què plores?”, digué el mestre. “Perquè al cossi hi anava el millor vestit del meu home: em matarà!”. El mestre parlà: “Digues al teu home que uns bandits t’han assaltat i t’han robat el cossi”. La dona se’l mirà estranyat. “Però això és mentida”, digué la dona. El mestre somrigué i comença a caminar riu avall. Aleshores s’aturà. “He sentit a dir que uns bandits corren per la contrada; me’n vaig a explicar-ho als meus deixebles”. La dona somrigué, s’esquinçà la camisa i s’embrutà la cara de fang.

Estàndard