Llibres, Noms propis

Cent bilions de poemes

En les diverses presentacions que he anat fent els darrers mesos del meu llibre A que no | 99 exercicis d’estil he fet referència a un llibre que Raymond Queneau va publicar el 1961: Cent mille milliards de poèmes (Cent bilions de poemes en la traducció catalana a cura d’Ester Xargay i Carles Hac Mor). Aquest llibre de només 10 pàgines té la particularitat de contenir 10 sonets, cadascun dels quals està escrit sobre 14 llengüetes mòbils i independents entre si. Com si es tractés d’un trencaclosques, aquestes llengüetes es poden intercanviar aleatòriament i sempre apareixerà un nou sonet amb sentit ple que manté les premisses de ritme i rima intactes. Es calcula que gràcies a les possibilitats combinatòries d’aquesta «màquina de fabricar poemes» es poden compondre 100 bilions de poemes, un poemari tan extens que es podria llegir durant tota l’eternitat. Ara, quan es compleixen 50 anys de la seva edició (Gallimard), l’Editorial Demipage publica un llibre d’homenatge en el qual han participat diversos autors espanyols (Vicente Molina Foix, Santiago Auserón…) que emulen la fita de l’autor oulipià. Per si us interessa el tema, en aquesta adreça podeu trobar també un web que permet «jugar» amb les possibilitats combinatòries de l’original (francès /anglès) de Queneau. Cal remarcar que temps enrere exisitia també a internet una versió en català interactiva del poemari desenvolupada per EugenioTisselli, a partir de la traducció de Xargay i Hac Mor.

Anuncis
Estàndard
.OBRA, Llibres, Noms propis

A que no | 99 exercicis d’estil

Durant aquesta primera quinzena de juliol, arriba a les llibreries el meu nou llibre A que no | 99 exercicis d’estil (Premi Lleida de Narrativa 2009), editat per Pagès Editors i amb pròleg de Màrius SerraA que no | 99 exercicis d’estil és una compilació de 99 narracions que expliquen la mateixa història. Un exercici que ja va realitzar Raymond Queneau el 1947 i que, a banda d’homenatjar aquest escriptor francès, té la voluntat de demostrar que la literatura s’explica sobretot gràcies al llenguatge. A partir d’una anècdota banal en una tarda plujosa, s’enceta un recorregut que entrellaça personatges i punts de vista, amb humor i amb tota mena de recursos, per oferir múltiples mirades simultànies sobre la mateixa escena, amb una clara i manifesta voluntat lúdica. Us deixo l’enllaç a la pàgina de Pagès Editors, on es pot adquirir el llibre al mòdic preu de 15 EUR. 

La primera presentació la farem a Tàrrega, el proper 20 de juliol de 2011, a les 20:30h, a la terrassa del Restaurant Lalà. El presentador serà el poeta Xavier Garcia.

Estàndard
General

Un projecte fet realitat

Ara fa uns dies vaig lliurar a l’IMAC de Lleida l’original del meu llibre A que no. 99 exercicis d’estil per al projecte d’escriptura del qual vaig rebre el Premi Lleida 2009 de Narrativa en sentit ampli el novembre de l’any passat. El Premi consistia en una beca que m’ha permès fer realitat les 99 narracions que integren el volum i que volen retre homenatge als Exercices de Style de Raymond Queneau (1947). Les 99 històries són en realitat 99 versions diferents de la mateixa història que exploren un ventall ampli de tècniques, recursos i punts de vista, amb una pretensió calidoscòpica, bigarrada i tramada, gairebé novel·lesca. En els propers mesos el llibre serà publicat per Pagès Editors que és l’editorial que en principi assumeix el compromís d’edició a través del Premi. Us n’aniré informant.

Estàndard
General, Noms propis

Exercicis d’estil

Aquests dies ha sortit la notícia que l’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís acaba de publicar a La Magrana el seu nou llibre Xocolata desfeta. Exercicis d’espill, on escriu 123 versions del mateix relat. Un exercici literari basat en els Exercicis d’estil (Quaderns Crema, 1989) que Raymond Queneau va publicar el 1947. Els qui m’aneu seguint habitualment sabreu que el mes de novembre passat vaig rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009 pel projecte A que no! 99 exercicis d’estil, en el qual estic treballant actualment i que també té el propòsit de trobar 99 versions de la mateixa història. Una feliç coincidència, que redobla el meu interès i el meu repte per portar la meva col·lecció de relats a bon port. Val a dir que, fins al moment, a més del llibre de Joan-Lluís Lluís, tinc constància de dues altres aventures literàries homologables, com són el volum Quaranta-sis contes i un gelat (Onada Edicions, 2005) del castellonenc Vicent Marçà i el volum Com dir-li adéu de l’escriptora francesa Cécile Slanka (Proa, 2008).

Estàndard
.AUTOR, .OBRA, Noms propis

Premis Lleida 2009

(Foto: Hermínia Sirvent publicada a El Punt)

El meu projecte A que no! 99 exercicis d’estil va ser guardonat ahir en la modalitat de Narrativa dins els Premis Lleida 2009, segons la decisió d’un jurat integrat per Isabel-Clara Simó, Albert Villaró, Vicenç Villatoro, Maria-Antònia Oliver i Francesc Casadesús. El llibre vol ser un homenatge a Raymond Queneau i pretén arribar a la mateixa fita que aquest autor francès va assolir el 1947 amb els seus Exercicis d’estil, fent 99 versions de la mateixa història. El Premi és en forma d’ajut a la creació i un cop enllestit serà publicat per Pagès Editors. El repte està servit. En el mateix certamen es va lliurar el Premi d’Assaig Josep Vallverdú a Elena Yeste, el Premi de Poesia Màrius Torres a Gabriel Pena i el de Novel·la a Toni Sala.

Estàndard
.AUTOR, .OBRA, Contraccions

Quatre anys

Ara fa quatre anys (4 març 2005) vaig perpetrar el meu primer post. Aleshores només ho intuïa però de seguida em vaig retre a l’evidència: el bloc estava fet a la mida de la meva escriptura. De fet, L’Escriptori m’ha servit per a exercitar l’estil i afinar la meva punteria literària. En definitiva: per a créixer i madurar com a escriptor. El resultat numèric d’aquests quatre anys és aclaparador: 462 textos publicats i 730 comentaris registrats fins a data d’avui. Sens dubte, el bloc m’ha permès generar una audiència que no tenia, una pila de lectors, alguns de fidels i altres d’ocasionals. Les dades que facilita el comptador de Motigo, indiquen que en els darrers 16 mesos he tingut 12.500 lectures i que els meus lectors provenen en primer lloc de l’Estat espanyol i a continuació de Dinamarca, França, els Estats Units d’Amèrica, Alemanya, Itàlia, Andorra, el Regne Unit, Marroc i Israel, entre altres. Més curiositats. El post més llegit (416 lectures) de tots els que he publicat és “L’home manuscrit”, una apologia sobre el llibre de Manuel Baixauli, segurament la novel·la de més envergadura que s’ha escrit en catalana llengua els darrers decennis. En segon lloc “Bestiari” (308 lectures), un exercici d’estil que encetava la sèrie no conclosa d’homenatge a l’escriptor i matemàtic Raymond Queneau. Aquest text, per cert, va ser inclòs a l’antologia que l’editorial Cossetània va publicar el 2008 sota el títol La catosfera literària. En tercer lloc “Utilitat de la literatura” (261 lectures), una reflexió a propòsit de l’ús mercantilista que es feia d’un text de Julio Cortázar en un anunci de Seat. En fi… Espero que sabreu perdonar aquesta contorsió que em serveix per ensenyar-vos el melic durant uns minuts. I per manifestar-vos el meu sincer agraïment a tots els qui em seguiu, parapetats rere la pantalla del vostre ordinador. La partida continua.

Estàndard