Articles, Llibres, Noms propis

La festa de la primavera

Es compleixen gairebé dues setmanes del darrer sant Jordi i els llibres ja han retornat a les prestatgeries, a les rebotigues dels llibreters i als dipòsits dels distribuïdors. Alguns d’ells, els títols més venuts, encara tindran recorregut en la campanya d’estiu o, a tot estirar, en la de Nadal. Passat aquest termini, la majoria dels 43.070 títols diferents que s’han venut en aquesta diada esplèndida d’abril a Catalunya, segons el Gremi de Llibreters, hauran acabat la seva vida útil i estaran condemnats a l’oblit.

Estem de celebració, però. Aquest any s’han venut 1 milió i mig llarg d’exemplars, per valor de 20,35 milions d’euros. Un 4% més de llibres i un 6% més de facturació que l’any anterior. Els responsables de vendes i de polítiques estan satisfets pel canvi de tendència, que vol dir que després d’uns quants anys les gràfiques de negoci tornen a enfilar-se. Tornem al creixement, ni que sigui un dia a l’any, en el consum cultural. Continua llegint

Anuncis
Estàndard
Articles, Llibres, Noms propis

Onze recomanacions de sant Jordi

Avui us parlaré d’onze novetats literàries que poden ser una bona referència per a aquest sant Jordi. Tenen en comú que totes elles són d’autor ponentí, en el sentit generós de l’atribut.
Començarem amb dues novel·les negres. Puta pasta, d’Emili Bayo, que va merèixer el Premi Crims de Tinta 2015, una història que transcorre a cavall entre Lleida i Barcelona i que, a partir de l’argument d’un robatori, aprofita per parlar de la corrupció, la crisi i la impunitat. Temes, per desgràcia col·lectiva, ben actuals; la segona és Cristall de roca, de Francesc Pané, una història policíaca que arrenca el 1049 amb Arnau Mir de Tost i ens transporta fins a l’actualitat amb un robatori al Museu de Lleida. Continua llegint

Estàndard
Articles, Paratges

Mont-rebei és de tots

El congost de Mont-rebei és el pas natural del riu Noguera Ribagorçana que separa el Montsec d’Ares del Montsec de l’Estall a l’Aragó; un indret de gran bellesa paisatgística i de gran valor ecològic que s’ha mantingut pràcticament lliure de la intervenció humana, si descomptem el camí de ferradura que el 1924 va comunicar la vall d’Àger amb el Pont de Montanyana, actualment inundat, i el que la companyia ENHER va excavar a la roca el 1982 per damunt de la cota màxima de l’embassament de Canelles.

Ara, per segona vegada, la hidroelèctrica ENDESA prova de tirar endavant un projecte per construir una presa 15,75 Hm3 i una central de 6.900 KW de potència màxima a 800 metres al vessant nord del congost de Mont-rebei. El primer intent el va fer el 2006 i ja aleshores una sèrie d’entitats encapçalades per IPCENA i el Centre Excursionista de Lleida s’hi van oposar i el projecte va quedar aparcat, probablement a causa de la proximitat de les eleccions de 2006 (Parlament) i 2007 (municipals). Continua llegint

Estàndard
Articles, Llibres, Noms propis

Un poble en quaranta-quatre cançons

No és gaire freqüent que la presentació d’un llibre de poesia convoqui més enllà d’una dotzena de persones interessades. Interessades en la visió del món que un autor pot destil·lar, de la realitat que l’envolta, en paraules que invoquin la bellesa amb més o menys fortuna, amb més o menys intensitat, amb més o menys encert.

També és veritat que la poesia té darrerament una certa revifada i ara torna a ser capaç d’atreure l’atenció de lectors més enllà del cercle gremial de l’escriptura. Serà potser perquè, en el món d’urgències i de consum immediat en el qual ens han instal·lat, si us plau per força, aquest producte (literari) s’adiu, per la seva concisió, a les expectatives del mercat. Continua llegint

Estàndard
Articles

Despropòsits principalment aeroportuaris

Segons va comunicar la delegació de la Generalitat a Lleida a mitjan desembre, l’aeroport d’Alguaire gestionarà entre gener i març més de 80 vols, la majoria amb passatgers britànics i israelians que vénen per practicar esports de neu.

Fantàstic, direu. Rendibilitzem les inversions i dinamitzem el turisme a les malaguanyades terres de Ponent. Però, ai. No és ben bé així. La majoria d’esquiadors que aterren a Alguaire no fan cap a Boí-Taüll, Espot o Port Ainé (per citar tres de les pistes deficitàries de les quals som copropietaris tots els catalans via el nostre govern), sinó que tenen com a destinació Andorra. El mateix delegat del govern admet que «el factor preu i l’oferta de shopping andorrans pesen molt». I, si ho diu, deuen pesar de veritat. Continua llegint

Estàndard
Articles, Gràfica, Paratges

Se non è vero, è ben trovato

santmametPocs dies abans d’acabar el 2014 vaig tenir l’oportunitat de pujar amb una colla d’amics a la serra de sant Mamet. Era un dia típic d’anticicló hivernal, en què es dóna el fenomen meteorològic d’inversió tèrmica i la plana queda coberta per una espessa mar de boira.

Sant Mamet (1.391m) és el primer contrafort del Montsec venint de la Noguera. Nosaltres vam emergir a la clariana solar per la banda de Santa Maria de Meià i partint des del coll d’Orenga. Tot i que la pujada no té molta dificultat, en alguns moments el corriol s’enfila dret i pedregós i els tendons inexperts se’n ressenten. Durant l’ascensió (dues hores i mitja pausades) vam poder observar alguns vestigis constructius que ens evocaren temps de conquestes: el castell d’Orenga, la Torre de Mataperunya (o Casa Forta de Rocaspana) i la Torre de l’Espinal. Continua llegint

Estàndard
Articles, Noms propis

Coses que només passen a Tàrrega

Tàrrega acull del 6 al 9 de setembre l’edició 2012 de FiraTàrrega, amb seixanta-set propostes i amb una superproducció dels britànics Wired Aerial Theatre com a espectacle inaugural, que convida a la reflexió sobre les conseqüències del canvi climàtic.

La Fira de Tàrrega no necessita presentació. La d’aquest any serà la 32a edició consecutiva de la cita referent de les arts escèniques del nostre país. La Fira té alguns defectes, lògicament; però ha tingut i segueix tenint moltes virtuts que decanten la balança clarament al seu favor. La seva sola existència demostra que una activitat cultural gestionada de manera eficaç és un excel·lent dinamitzador dels engranatges econòmics, no només per al sector implicat, sinó també per al territori que l’acull. Demostra que la descentralització en aquest país és només una qüestió de voluntat i de convenciment polítics. Demostra que un projecte seriós i sostingut en el temps pot obtenir un clar reconeixement internacional i posar en el mapamundi una petita (poc més de 17.000 habitants) ciutat de comarques. Demostra que les polítiques culturals poden recolzar en projectes solvents bastits des de la perifèria, que es volen necessaris per al sector, imprescindibles fins i tot en moments com l’actual en què la internacionalització pot garantir la supervivència de molts projectes artístics de casa nostra. Continua llegint

Estàndard