Articles

D’allarga(ssa)ments

(Aclariment: Aquest article va ser redactat per a la revista Paper de Vidre núm. 63 on finalment no ha estat publicat per decisió dels seus editors. L’article, efectivament, no responia a la premissa amb què va ser encomanat: allargar una obra narrativa o d’assaig d’un autor admirat. Si llegiu l’article entendreu el perquè. No cal dir que respecto la decisió dels responsables de la revista).

Al principi hi hagué la fi. És cert que, amb freqüència, perquè alguna cosa comenci una altra s’ha d’extingir. L’univers, i també el literari, és un infinita concatenació de finals i de principis, de causes i d’efectes, de preguntes i de respostes. D’aquest règim, els biòlegs i els científics en general han convingut a dir-ne evolució. Els qui s’embranquen en escatiments de caràcter filosòfic, es podrien estar fins a les telúries de l’eternitat argumentant si primer va ser l’ou o la gallina. I en l’àmbit literari, és sabut que sempre un llibre o una història són fruit dels llibres o de les històries que els han precedit. Continua llegint

Anuncis
Estàndard
Articles

Un píxel fugisser m’assenyala el camí

(Text per a la revista Paper de Vidre núm. 61, 10è aniversari, maig 2012)

Veig papers; papers en blanc. Piles de papers en blanc sobre un rerefons també blanc, panoràmic, infinit… Un escenari molt asèptic, quirúrgic, sense màcula aparent. Serà que he finit, que he saltat «a l’altra vall». Tanmateix, no en sóc gens conscient. Potser he traspassat mentre dormia: la mort més dolça, la més desitjada. Em palpo els braços, em pessigo: ai, uix! Sento la fiblada. Encara sóc sensible al dolor; sóc viu, per tant. Respiro fondo. Es tractarà d’un somni? El subconscient que treballa al torn de nit. No ho podria jurar. «Hi ha algú?», crido per comprovar-ho. Però la C ―amb qui compartim llit de fa uns quants anys― no contesta. «Estic dormint?», insisteixo. Res. El silenci absolut. Cap eco. Ni una miserable reverberació. Decideixo avançar. Bufa un lleu ventijol, un indici de marinada, potser un buf de ventilador. Alguns fulls s’envolen i exhibeixen la seva illetrada virginitat, impúdicament. Continua llegint

Estàndard
Articles, Noms propis

La revolució

Senyores, senyors, La Revolució ha arribat, de la mà dels amics de Paper de Vidre, la revista més actual, la més ecològica: la revista que no s’imprimeix. Tinc el plaer de col·laborar-hi amb un text que porta per nom “Evolució i revolució“:

Recordo l’època en què vaig sentir per primera vegada la paraula revolució. Jo devia tenir vuit o deu anys i per aquells temps assistia amb la meva mare a classes de català a l’Ateneu de Balaguer, als baixos del qual hi havia la llibreria del Jaume Noguereta que, a més de llibres, venia discos -elapès de 33 i singles de 45 revolucions per minut-, i era un cau de catalanistes resistents i bonifacis. Malgrat que en veu baixa i amb la boca petita, tothom cantava la gallina ha dit que no, visca la revulució, amb una u àtona impròpia de la variant nordoccidental, tal com ens explicava la professora Sistac, i a mi se’m va adherir a l’inconscient aquella tonada enganxifosa com la mel. En aquells anys probablement la revolució encara era possible, com les llibreries i les militàncies. Continua llegint

Estàndard