Llibres, Retalls

Tres menes d’homes

«D’homes n’hi ha de tres menes: el savi que consulta i segueix les opinions dels entesos; el llest que segueix la pròpia opinió, i el ximple, incapaç de decidir i de deixar-se guiar.»

Les mil i una nits

Anuncis
Estàndard
General, Noms propis

Paper de Vidre

Després de 12 anys i 63 edicions diferents, la revista cultural digital Paper de Vidre ha iniciat una nova etapa donant un nou rumb a la seva singladura. En aquesta nova època que acaba d’encetar deixa de ser una revista pròpiament dita per convertir-se en un portal dedicat al conte, a la publicació de contes. Segons expliquen els seus impulsors, Tina Vallès i Guillem Miralles, la seva és una aposta «per la creació, per la ficció, pel gènere breu, per obrir tot de finestres narratives, una cada setmana, i donar al conte l’espai que es mereix a la xarxa». Els qui vivim a costa del conte no podem sinó alegrar-nos-en profundament. Us recomano aquesta primera edició que conté quatre contes, entre els quals una traducció al català de «Manuscrito hallado junto a una mano» de Julio Cortázar. Accediu a Paper de Vidre.

Estàndard
General

Premi Núvol 2012

He estat uns quants dies desaparegut però entretant han passat coses. Una d’elles és que el conte «Confitura de figa», que teniu dos posts més avall va rebre dissabte passat el Premi Núvol 2012. El jurat estava integrat per Màrius Serra, Matthew Tree, Jordi Puntí, Enric Gomà i Bernat Puigtobella. Un bon motiu perquè el llegiu si no ho havíeu fet encara. Per cert, us recomano que seguiu de prop la revista digital de cultura Núvol. És molt interessant.

Estàndard
Ficcions

Tal vegada narcolèpsia

(Narració per a l’Escata de drac de sant Jordi 2012 publicada per La Paeria de Lleida)

Tot i que no és massa gran, l’habitació és agradable i té totes les comoditats que cal esperar. Està cansat del viatge i calcula que encara té temps per esgarrapar una becaina. S’adorm. Mentre surt de la dutxa algú truca a la porta. S’eixuga tan de pressa com és capaç i es posa un barnús blanc que troba plegat en una empostada de pladur, al costat de la pica, gentilesa de la cadena hotelera. En obrir descobreix amb estupefacció el cos d’una noia estès sobre la moqueta del passadís. En un primer moment es queda paralitzat, sense saber què fer. Li busca el pols al coll però no l’hi sap trobar. Se sent poca-traça. Demana auxili amb un fil de veu escarransit. Res a veure amb la serenitat i la resolució que demostra quan l’entrevisten davant de les càmeres: és un escriptor d’èxit. Continua llegint

Estàndard
Autoretrats

Les altres vides

L’escriptor, que no creu en l’altra vida, sap que hi ha altres vides que estan embotides en aquesta, com la carn picada dins d’una llangonissa. Les altres vides són les que haurien pogut ser. Les que t’ajuden a connectar punts del passat amb punts del present i punts del present amb punts del futur, com explicava l’Esteve de les pomes mossegades a un auditori d’universitaris. La vida són vides i disfresses i punts i trajectòries que divergeixen i convergeixen. La vida son narracions expressades amb diferents llenguatges i escrites amb diferents tipografies. La vida és un compendi de vides. I al final no se sap mai quina era la veritable i quina era la inventada.

Estàndard