Autoretrats

Disjuntiva

L’escriptor s’adona que fa estona que no té necessitat d’escriure ni una sola paraula. «M’he de preocupar o m’he de sentir alliberat?», pensa mentre neteja les ulleres. De fet escriure és per a l’escriptor la raó i el sentit de la seva existència. Si no escriu és potser perquè ja ha escrit tot el que havia d’escriure i, en aquest cas, es veu abocat a una greu disjuntiva: trobar una nova motivació vital o acarar-se amb la bella dama que tot ho anivella. D’entrada no es veu fent res més que no sigui posar paraules una darrere l’altra. «Sempre em queda la reescriptura», diu mentre revisa la pila d’originals que mai ha arribat a publicar. La mort haurà d’esperar.

Estàndard
Noms propis

Ens deixa la Pàmies

Un record per a la Teresa Pàmies que avui ens deixa. Cronista, escriptora, agitadora de consciències, defensora dels drets de la classe obrera, dels drets de les dones i, en definitiva i per abreujar, del dret de les persones a ser persones.
Estàndard
Diccions, Gràfica

El mar pot esperar


El mar pot esperar, originalmente cargada por Eduard Ribera.

Tornaré al casalot dels anys primers per fer-m’hi vell, d’una vegada i per totes. Al llarg dels camins, només el mar m’ha fet oblidar d’on venia. Vinc del riu; i del sol que esquerda les pedres terra endins. Ara ja sé que el mar pot esperar. Serà quan el riu se m’endugui, d’una vegada i per sempre.

Estàndard
General, Noms propis

Missatge a Màrius Torres

>

El dimarts 13 d’abril es va presentar al Cafè del Teatre de l’Escorxador de Lleida l’opuscle Bústia d’Entrada. Missatges a Màrius, una de les iniciatives per commemorar el centenari del naixement del poeta Màrius Torres, en el qual hem col·laborat els autors de les terres lleidatanes. Aquí us deixo el meu Missatge a Màrius.

Parlaves en un teu manuscrit del consell que Turgénev donava als escriptors. Quan un gran dolor us abati, no ploreu; agafeu paper i ploma i escriviu. El gran dolor s’esvaeix i la pàgina excel·lent resta. Aquests dies he estat rellegint els teus poemes i m’has fet pensar en el dolor i en la mort però també en l’esperança, en l’amor i, sobretot, en la bellesa. Si n’hagués de triar un, avui em quedaria amb “L’home i els núvols”, aquell on deies La seva bellesa no dura gaire, però hi ha un núvol per a cada moment. En efecte, Turgénev tenia raó. Amb tot l’afecte.
L’opuscle es podrà aconseguir a la parada de publicacions de la Paeria, a la plaça Paeria de Lleida, el dia de sant Jordi.
Estàndard
Ficcions

L’home que dormia agafat a una branca

“Sóc un home de recursos, jo”, pensà Màrius Boet el dia que el van despatxar. Els últims temps havia tingut un somni recurrent. Caminava per un pont de fusta penjat dalt d’un congost molt alt; de sobte, el pont començava a fimbrejar i acte seguit una de les sirgues mestres es trencava. La caiguda era espectacular, però durant l’esbalçada el Màrius aconseguia engrapar la branca d’un arbre nascut en una escletxa de la roca. “Salvat!”, cridava el Màrius en el silenci horitzontal de la matinada. Continua llegint

Estàndard
Llibres, Noms propis

Benedetti (Uruguai, 1920 – 2009)

El cuento es muy sencillo | usted nace | contempla atribulado | el rojo azul del cielo | el pájaro que emigra | el torpe escarabajo | que su zapato aplastará | valiente | usted sufre | reclama por comida | y por costumbre | por obligación | llora limpio de culpas | extenuado | hasta que el sueño lo descalifica | usted ama | se transfigura y ama | por una eternidad tan provisoria | que hasta el orgullo se le vuelve tierno | y el corazón profético | se convierte en escombros | usted aprende | y usa lo aprendido | para volverse lentamente sabio | para saber que al fin el mundo es esto | en su mejor momento una nostalgia | en su peor momento un desamparo | y siempre siempre | un lío | entonces | usted muere. Mario Benedetti, Inventario Poesía completa 1950 – 1985 Visor de Poesía. Madrid, 1993

Estàndard