Contraccions

Veritat i mentida

La veritat és que ja no sé què és la veritat. I la mentida… tampoc. És veritat que tot sembla una mentida. Una mentida que amaga la veritat. De veritat que la mentida sembla veritat. I que la veritat… —vull dir la veritat de veritat i no la de mentida— acaba tenint el mateix valor que la mentida.

Anuncis
Estàndard
D'ensenyança

La mentida i l’estupidesa

El mestre va donar la paraula als deixebles. «Com podem aprendre a reconèixer la mentida?», va preguntar un dels més joves. «Si el qui et vol enganyar és intel·ligent, ho tens una mica difícil, perquè farà tots els possibles perquè creguis que no et vol convèncer de res. Si, per contra, és un estúpid, l’enxamparàs de seguida perquè intentarà convence’t, tant sí com no. Un estúpid sempre creu que els altres mortals són més estúpids que ell. Els intel·ligents, en canvi, sospiten que els seus semblants són, com a mínim, tan intel·ligents com ell», va respondre el mestre.

Estàndard
D'ensenyança

El riu

El mestre passejava per la vora del riu. Una dona plorava desconsolada perquè l’aigua se li havia endut el cossi de la roba bruta. “Un cossi de roba bruta no mereix les teves llàgrimes; i doncs, per què plores?”, digué el mestre. “Perquè al cossi hi anava el millor vestit del meu home: em matarà!”. El mestre parlà: “Digues al teu home que uns bandits t’han assaltat i t’han robat el cossi”. La dona se’l mirà estranyat. “Però això és mentida”, digué la dona. El mestre somrigué i comença a caminar riu avall. Aleshores s’aturà. “He sentit a dir que uns bandits corren per la contrada; me’n vaig a explicar-ho als meus deixebles”. La dona somrigué, s’esquinçà la camisa i s’embrutà la cara de fang.

Estàndard