Articles, Llibres, Noms propis

Pot semblar un idiota i actuar com a tal. Però no us deixeu enganyar: és un idiota

Aquests dies he estat rememorant Groucho Marx del qual, a banda de les esbojarrades pel·lícules que va protagonitzar acompanyat dels seus germans, us recomano els seus llibres, no menys divertits —la majoria traduïts al català per Màrius Serra—: Groucho i Chico, advocats (Columna), Groucho Marx fa l’article (Angle Ed.), Memòries d’un amant sarnós (Columna) o Groucho i jo (Columna). Sens dubte, material idoni per a subvertir la realitat quotidiana i allunyar-nos de l’alternativa nefanda que ofereix la televisió. Continua llegint

Anuncis
Estàndard
General

Premi Núvol 2012

He estat uns quants dies desaparegut però entretant han passat coses. Una d’elles és que el conte «Confitura de figa», que teniu dos posts més avall va rebre dissabte passat el Premi Núvol 2012. El jurat estava integrat per Màrius Serra, Matthew Tree, Jordi Puntí, Enric Gomà i Bernat Puigtobella. Un bon motiu perquè el llegiu si no ho havíeu fet encara. Per cert, us recomano que seguiu de prop la revista digital de cultura Núvol. És molt interessant.

Estàndard
Ficcions

Confitura de figa

«Sempre les agafo massa verdes», em deies mentre em mostraves la supuració lletosa. Teníem onze o dotze anys, a tot estirar. Jo m’emparrava a les branques més altes i assolellades de la capçada per collir-te les figues més madures. Era el nostre berenar preferit. Ens en fèiem un tip, fins que els llavis ens quedaven vermells i escaldats i les mans brutes i enganxoses. La figuera és del gènere Ficus. El seu nom científic Ficus carica i la seva etimologia llatina ficaria són un rastre de la seva procedència de la regió Cària, a l’oest de la península d’Anatòlia i tocant a la Mediterrània. És un arbre ben especial: les seves arrels són fortes, creix en els llocs més inversemblants, és elàstica i a la vegada molt resistent. Sobreviu malgrat totes les adversitats. La seva flaire profunda té un punt d’embafadora, sobretot quan cau el bat de sol de la migdiada i les sargantilles busquen l’ombra a les concavitats del pedregal. Ens hi trobàvem sovint a sota la figuera i contemplàvem el vell molí de vent de l’hort del Manescal, immòbil a causa del rovell que havia acumulat amb els anys. «Mon pare em va explicar que de jove l’havia vist funcionar, aquest molí. Servia per pouar l’aigua que utilitzaven per regar». Continua llegint

Estàndard
.OBRA, Llibres, Noms propis

A que no | 99 exercicis d’estil

Durant aquesta primera quinzena de juliol, arriba a les llibreries el meu nou llibre A que no | 99 exercicis d’estil (Premi Lleida de Narrativa 2009), editat per Pagès Editors i amb pròleg de Màrius SerraA que no | 99 exercicis d’estil és una compilació de 99 narracions que expliquen la mateixa història. Un exercici que ja va realitzar Raymond Queneau el 1947 i que, a banda d’homenatjar aquest escriptor francès, té la voluntat de demostrar que la literatura s’explica sobretot gràcies al llenguatge. A partir d’una anècdota banal en una tarda plujosa, s’enceta un recorregut que entrellaça personatges i punts de vista, amb humor i amb tota mena de recursos, per oferir múltiples mirades simultànies sobre la mateixa escena, amb una clara i manifesta voluntat lúdica. Us deixo l’enllaç a la pàgina de Pagès Editors, on es pot adquirir el llibre al mòdic preu de 15 EUR. 

La primera presentació la farem a Tàrrega, el proper 20 de juliol de 2011, a les 20:30h, a la terrassa del Restaurant Lalà. El presentador serà el poeta Xavier Garcia.

Estàndard
.AUTOR, .OBRA, .REFERÈNCIES, Llibres, Noms propis

Lecturàlia de Màrius Serra a El matí de Catalunya Ràdio

Lecturàlia 29/06/2011

Avui el Màrius Serra ha parlat del meu llibre A que no | 99 exercicis d’estil, de la publicació i la presentació del qual us parlaré molt aviat.

Estàndard
Llibres, Noms propis

Verbàlia 2.0

Divendres passat vaig tenir ocasió d’assistir a la presentació de Verbàlia 2.0 (Empúries, 2010) a Tàrrega. En el transcurs de l’acte, que va ser una mostra més de la saviesa i de l’empatia del grandíssim Màrius Serra, es va presentar la reedició, deu anys després, del mític Verbàlia aparegut l’any 2000, ara revisat i ampliat, i que esdevé un manual imprescindible per a qualsevol bon amant de la literatura lúdica Així mateix es va presentar Verbàlia, el joc, fet realitat juntament amb Oriol Comas, i que consisteix en una capsa amb una cinquantena de jocs de paraules de dificultat diversa. Durant l’acte, els assistents vam tenir ocasió de jugar amb els seus creadors i us puc garantir que farà les delícies dels enamorats de l’scrabble i dels jocs de taula en general.
Estàndard
Llibres, Noms propis

Me’n recordo, de Joe Brainard

El maig de 2010, L’Avenç va publicar el llibre Me’n recordo de Joe Brainard (1942-1994), en traducció de Màrius Serra. Una lectura més que recomanable per al període estival, una mena d’autobiografia, de vegades tendra, de vegades irreverent, en forma de records breus que, de tan particulars esdevenen universals. Una fórmula literària que al seu moment va resultar molt innovadora (la primera entrega es va publicar el 1970), que ha estat utilitzada com a exercici en molts cursos d’escriptura i que va inspirar Georges Pérec en el seu Je me souviens. Més recentment, el mateix Màrius Serra va adoptar la fórmula per a completar la darrera part del seu llibre Quiet. Per al llançament i la promoció d’aquest llibre de Brainard, L’Avenç ha posat en marxa el blog Me’n recordo on s’hi poden trobar aportacions de diversos escriptors, entre ells jo mateix.

Estàndard