Articles, Llibres, Noms propis

La primera conversa

Segons un estudi compartit entre les universitats de Berkeley, Liverpool i Saint Andrews, que es va donar a conèixer a la revista Nature Communications a principi d’any, s’ha determinat que la primera conversa entre humans es va produir fa entre 1,8 i 2,5 milions d’anys, durant l’Edat de Pedra. Es creu que el tema d’aquesta primera conversa devia girar entorn de la fabricació d’eines de caça gràcies a una protollengua basada en sons i gestos per fer indicacions del tipus sí/no o aquí/allà.
Els estudiosos han arribat a aquesta conclusió arran de l’anàlisi de fragments de roca que els nostres avantpassats van modelar per tallar els animals que caçaven, una tècnica que es va anar desenvolupant al llarg dels següents 700.000 anys i que va ser clau per a l’evolució de la llengua i de l’educació. Continua llegint

Anuncis
Estàndard
Gràfica, Paraules

Anar a la font

anaralafontBN

Anar a la font et connecta amb l’origen, amb l’indret d’on tot emana. Els anglòfons van manllevar el seu source del participi francès medieval sourse, corresponent al verb sourdre que, al seu torn, evolucionà des del surgere llatí, que vol dir «aixecar-se, dreçar-se» i també «sorgir», com en diem modernament en català. Una font, doncs, no és res més que una «surgència» d’aigua i sovint també de coneixements subterranis.

Estàndard
D'ensenyança, Gràfica, Paraules

Més espès que una espona després d’una primavera ploguda

esponari

El mestre va preguntar a un deixeble si havia repassat els apunts del dia anterior. «No, anit tenia mal de cap i estava més espès que una espona després d’una primavera ploguda», va respondre el deixeble. El mestre va agafar un llapis i va anotar el magnífic símil que acabava de fer el deixeble poetastre. «Si hi posés la banya, aquest sapastre faria uns versos de primera categoria», va pensar el mestre.

Estàndard
D'ensenyança

El botet

Un deixeble que venia d’un poble petit s’adreçà al mestre amb cara de preocupat. «Els del poble de la vora diuen que si a partir d’ara volem comprar al seu mercat haurem de parlar el seu dialecte», li explicà. El mestre se sorprengué. «Que no us enteníeu fins ara?» El deixeble li respongué: «Sí, però diuen que el nou prefecte vol que tots els pobles agregats parlem la seva llengua perquè és més civilitzada». El mestre es posà les mans al cap. «Ja hi tornem a ser; un altre megalòman provincià amb complex de superioritat que té ganes de tocar el botet».

Estàndard
Articles, Paraules

La llengua i el sexe

Benvolgudes lectores i benvolguts lectors, aquest és un article que sembla que parli sobre llengua però en realitat parla sobre política. Parla d’homes polítics i de dones polítiques, i de les polítiques que exerceixen aquestes dones polítiques i aquests homes polítics. I de la capacitat que tenen aquests homes i aquestes dones que es dediquen a la política d’immiscir-se en un territori que és propi de lingüistes –femelles i mascles–, en el benentès que aquests estudiosos i aquestes estudioses de la llengua no vulguin fer política quan haurien de fer lingüística. Continua llegint

Estàndard