Articles, Gràfica, Llibres, Noms propis

De cabirols i altres bèsties

cabirol_04_2011Llegeixo amb sorpresa que d’ençà d’aquest hivern s’han vist exemplars de cabirol (Capreolus capreolus) a la plana: a Bell-lloc, Bellvís, Térmens, Vilanova de la Barca o Alcoletge, a les portes de la ciutat de Lleida. Pagesos i caçadors han certificat la notícia i han alertat del risc que alguns cultius se’n puguin veure perjudicats, atès que s’alimenten de fulles d’arbustos, brots, baies i algunes herbes.
De moment, però, la cosa segueix en el terreny de la curiositat. El cabirol, reintroduït a casa nostra als anys 90 per fomentar-ne la seva cacera, té presència pràcticament arreu de Catalunya, però fins ara es movia exclusivament en zones boscoses. És un animal tímid i que habitualment es mou en un territori molt reduït, per la qual cosa es fa difícil de veure. Fa un parell de primaveres vaig tenir ocasió de fotografiar-ne un exemplar al camí que baixa del Pla de l’Ermita fins a Taüll. És un animal al qual li tinc simpatia, potser per la seva timidesa i perquè corre a grans salts, amb una gràcia especial. Continua llegint

Estàndard
Articles, Llibres, Noms propis

Onze recomanacions de sant Jordi

Avui us parlaré d’onze novetats literàries que poden ser una bona referència per a aquest sant Jordi. Tenen en comú que totes elles són d’autor ponentí, en el sentit generós de l’atribut.
Començarem amb dues novel·les negres. Puta pasta, d’Emili Bayo, que va merèixer el Premi Crims de Tinta 2015, una història que transcorre a cavall entre Lleida i Barcelona i que, a partir de l’argument d’un robatori, aprofita per parlar de la corrupció, la crisi i la impunitat. Temes, per desgràcia col·lectiva, ben actuals; la segona és Cristall de roca, de Francesc Pané, una història policíaca que arrenca el 1049 amb Arnau Mir de Tost i ens transporta fins a l’actualitat amb un robatori al Museu de Lleida. Continua llegint

Estàndard
General, Noms propis

Missatge a Màrius Torres

>

El dimarts 13 d’abril es va presentar al Cafè del Teatre de l’Escorxador de Lleida l’opuscle Bústia d’Entrada. Missatges a Màrius, una de les iniciatives per commemorar el centenari del naixement del poeta Màrius Torres, en el qual hem col·laborat els autors de les terres lleidatanes. Aquí us deixo el meu Missatge a Màrius.

Parlaves en un teu manuscrit del consell que Turgénev donava als escriptors. Quan un gran dolor us abati, no ploreu; agafeu paper i ploma i escriviu. El gran dolor s’esvaeix i la pàgina excel·lent resta. Aquests dies he estat rellegint els teus poemes i m’has fet pensar en el dolor i en la mort però també en l’esperança, en l’amor i, sobretot, en la bellesa. Si n’hagués de triar un, avui em quedaria amb “L’home i els núvols”, aquell on deies La seva bellesa no dura gaire, però hi ha un núvol per a cada moment. En efecte, Turgénev tenia raó. Amb tot l’afecte.
L’opuscle es podrà aconseguir a la parada de publicacions de la Paeria, a la plaça Paeria de Lleida, el dia de sant Jordi.
Estàndard
Articles, Noms propis

Andreu Loncà

[Retrat publicat originalment a la revista Ressò de Ponent num. 137, març de 1996]

La primera cosa que se m’acudeix sobre Andreu Loncà és que és un excel·lent company d’habitació. I m’explicaré perquè ningú no malinterpreti aquesta afirmació. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer personalment l’Andreu a València, l’octubre de 1993, en el marc del VI Encontre d’Escriptors que organitzava l’Editorial 3 i 4. I com que suposo que el pressupost de l’organització no donava per a més, ens vam veure obligats a compartir habitació a l’hotel on ens allotjaren. Continua llegint

Estàndard