Articles, Llibres, Noms propis

Al llibre el que és del llibre

Àgora Terrassa —un espai de debat ciutadà integrat per entitats i l’Ajuntament de Terrassa— ha posat en marxa aquest mes de juny una experiència d’intercanvi de llibres a la via pública, nascuda d’una proposta a la seva pàgina de Facebook.
La iniciativa, batejada amb el nom d’Arllibre, s’inspira en la pràctica del bookcrossing i en algunes pràctiques de compartició de llibres que s’han dut a terme en diverses ciutats europees i té el valor afegit de donar una segona vida a una vintena d’arbres arrencats per la ventada que hi va haver el desembre de 2014. Continua llegint

Anuncis
Estàndard
Articles, Llibres, Noms propis

La festa de la primavera

Es compleixen gairebé dues setmanes del darrer sant Jordi i els llibres ja han retornat a les prestatgeries, a les rebotigues dels llibreters i als dipòsits dels distribuïdors. Alguns d’ells, els títols més venuts, encara tindran recorregut en la campanya d’estiu o, a tot estirar, en la de Nadal. Passat aquest termini, la majoria dels 43.070 títols diferents que s’han venut en aquesta diada esplèndida d’abril a Catalunya, segons el Gremi de Llibreters, hauran acabat la seva vida útil i estaran condemnats a l’oblit.

Estem de celebració, però. Aquest any s’han venut 1 milió i mig llarg d’exemplars, per valor de 20,35 milions d’euros. Un 4% més de llibres i un 6% més de facturació que l’any anterior. Els responsables de vendes i de polítiques estan satisfets pel canvi de tendència, que vol dir que després d’uns quants anys les gràfiques de negoci tornen a enfilar-se. Tornem al creixement, ni que sigui un dia a l’any, en el consum cultural. Continua llegint

Estàndard
Articles, Llibres, Noms propis

Onze recomanacions de sant Jordi

Avui us parlaré d’onze novetats literàries que poden ser una bona referència per a aquest sant Jordi. Tenen en comú que totes elles són d’autor ponentí, en el sentit generós de l’atribut.
Començarem amb dues novel·les negres. Puta pasta, d’Emili Bayo, que va merèixer el Premi Crims de Tinta 2015, una història que transcorre a cavall entre Lleida i Barcelona i que, a partir de l’argument d’un robatori, aprofita per parlar de la corrupció, la crisi i la impunitat. Temes, per desgràcia col·lectiva, ben actuals; la segona és Cristall de roca, de Francesc Pané, una història policíaca que arrenca el 1049 amb Arnau Mir de Tost i ens transporta fins a l’actualitat amb un robatori al Museu de Lleida. Continua llegint

Estàndard
Autoretrats

Llegir

L’escriptor rep una enquesta de l’associació d’escriptors. Entre altres coses, li demanen un parell d’arguments a favor del fet de llegir. Pel que sembla, volen realitzar una campanya divulgativa per fomentar la lectura i volen que siguin els mateixos associats els qui aportin idees per a la creativitat publicitària. Segons alguns indicadors, s’han encès totes les alarmes perquè els índex de venda de llibres han caigut en picat en els darrers mesos. A cop calent, l’escriptor agafa un paper i un boli i anota. «Primer. Llegir no té res a veure amb comprar llibres, de la mateixa manera que escriure no té res a veure amb vendre llibres. Segon. Preguntar a un escriptor com vendre més llibres és igual d’estúpid que preguntar a un pastor com vendre més bistecs. I tercer. Que la gent no compri llibres no vol dir que no llegeixi. Vol dir senzillament que no compra llibres. Per alguna cosa es van inventar les biblioteques…». L’escriptor rellegeix les seves notes i estripa el paper. Medita un moment sobre el seu paper en aquesta història i, acte seguit, respon l’enquesta. «Sovint la realitat del dia a dia ens aboca a relegar la lectura. Llegir ens ha de permetre canviar la realitat del dia a dia», escriu entre trist i esperançat.

Estàndard
Articles, Noms propis

Making off

(Article per a l’AraPonent)

Fa uns dies vaig tenir la magnífica oportunitat de participar en una sessió amb alumnes de 2n d’ESO de l’Escola Pia de Balaguer. El pretext de la trobada era parlar sobre el meu llibre A que no | 99 exercicis d’estil (Pagès Editors, 2011), que han estat llegint i treballant a l’aula els darrers mesos gràcies a un pla de lectura de la Roser i la Júlia Vilalta. No cal dir que va anar molt bé, sobretot atenent que era «el meu primer cop». Mai abans no m’havia posat davant d’una vintena d’estudiants per parlar d’un dels meus llibres i la veritat és que m’hi van fer sentir molt a gust. Continua llegint

Estàndard