General, Noms propis

Exercicis d’estil

Aquests dies ha sortit la notícia que l’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís acaba de publicar a La Magrana el seu nou llibre Xocolata desfeta. Exercicis d’espill, on escriu 123 versions del mateix relat. Un exercici literari basat en els Exercicis d’estil (Quaderns Crema, 1989) que Raymond Queneau va publicar el 1947. Els qui m’aneu seguint habitualment sabreu que el mes de novembre passat vaig rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009 pel projecte A que no! 99 exercicis d’estil, en el qual estic treballant actualment i que també té el propòsit de trobar 99 versions de la mateixa història. Una feliç coincidència, que redobla el meu interès i el meu repte per portar la meva col·lecció de relats a bon port. Val a dir que, fins al moment, a més del llibre de Joan-Lluís Lluís, tinc constància de dues altres aventures literàries homologables, com són el volum Quaranta-sis contes i un gelat (Onada Edicions, 2005) del castellonenc Vicent Marçà i el volum Com dir-li adéu de l’escriptora francesa Cécile Slanka (Proa, 2008).

Anuncis
Estàndard
.REFERÈNCIES, Llibres, Noms propis, Oficis específics

Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans

El 2006, l’autor nord-català Joan Lluís Lluís va publicar el Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans (Barcelona: RBA, 2006), un curiós llibre que recull 627 llocs imaginaris que apareixen als llibres de 380 escriptors, entre ells el meu Oficis específics. Notícia a Vilaweb.

Estàndard
.AUTOR, .OBRA, .REFERÈNCIES, Entrevistes, Oficis específics

Entrevista a Eduard Ribera

Eduard Ribera. Foto © Nen Súria, 2008

[Entrevista publicada originalment a e-Noticies, el 15/05/2006]

“No m’interessen els rànquings aplicats a la literatura”

Balaguer (La Noguera), 1965. Escriptor, corrector, traductor i tècnic en comunicació. Guanyador del Premi Ciutat de Balaguer 1987 per La casa per la finestra (Ajuntament de Balaguer, 1988). També ha publicat El mite de la darrera llàgrima (La Impremta, 1995), Oficis específics (Ed. Ribera & Rius, 1996) i Fira, festa, festival (Universitat de Lleida, 2003), a més de guions radiofònics i de còmic.

– Digui tres adjectius propers al que vostè escriu
En els darrers temps m’he centrat en una narrativa de format hiperbreu, situacional i de reflexió àcida sobre el món que ens ha tocat viure.

– Quina considera que és la seva obra més destacada?
M’agradaria que això ho valoressin els lectors. Estic molt content del meu treball més recent, concebut i publicat en el weblog que mantinc a Internet.

– Citi un llibre de capçalera i un llibre d’aquest últim any que li hagi agradat
El llibre que considero imprescindible és el diccionari de la llengua. Un llibre interessant d’aquest any: el Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans de Joan Lluís Lluís.

– Defensi un mite literari
Trobo molt interessant el món que envolta Camelot, el rei Artús i l’espasa Excalibur. Conté tots els ingredients de què s’ha nodrit la tradició del nostre imaginari literari més proper.

– Quin clàssic troba horrorós?
Tot treball literari honest mereix un gran respecte. Les predileccions de cadascú són subjectives, variables i, sovint, injustes. He rellegit llibres que fa anys no m’havien agradat i que he trobat excel·lents. I d’altres amb els quals m’ha passat justament el contrari.

– Quins autors i obres destacaria?
Molts: Jorge Luis Borges, Julio Cortázar, Horacio Quiroga, J. D. Salinger, Raymond Carver, Ernest Hemingway, Jesús Moncada, Juan José Millás, Javier Marías, Quim Monzó, Bohumil Hrabal… i tants i tants d’altres. Reconec que tinc certa debilitat per la narrativa breu.

– Quin llibre troba a faltar entre els més venuts?
No m’interessen els rànquings aplicats a la literatura, no els segueixo.

– Quin llibre no entén que figuri entre els més venuts?
No sé quins són els més venuts. En qualsevol cas, la mercadotècnia es regeix per principis que sovint tenen poc a veure amb la qualitat o el valor literaris. Em refio més del boca-orella.

© Copyright e-noticies.com. Se’n permet la reproducció sempre que se’n citi la font.

Estàndard