Articles, Noms propis

Mentides i veritats

«Totes les mentides neixen de la veritat» canta Mazoni a la primera estrofa de «Perduts en la boira» (Esgarrapada, 2006). El vers, per mèrits propis, podria ser elevat a la categoria d’aforisme, gènere que al llarg de la història del pensament i de la literatura han conreat personatges tan il·lustres i significatius com Hipòcrates, Epictet d’Hieràpolis, Michel de Montaigne, Nietzsche, Oscar Wilde, Joan Fuster i tants d’altres. Continua llegint

Anuncis
Estàndard
Llibres, Noms propis, Retalls

Temps

«Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps».

Diccionari per a ociosos, Joan Fuster

Estàndard
Llibres, Noms propis

Rafel Santapau

Sempre he tingut la sensació que al nostre domini lingüístic es publica en excés, a jutjar pel baix índex de compradors de llibres existent. Ahir l’editor Pagès, sens dubte endut per una eufòria aliena a les trifulgues sobre el preu de venda del darrer harrypotter i per un optimisme no sé si resignat o patològic, ens traslladava que els indicadors de lectura estan pujant i que d’això naturalment ens n’hem d’alegrar. Suposo que, mentre ho deia, Pagès calibrava la incidència que aquest fet podia tenir en el compte d’explotació de la pròxima diada de sant Jordi. Això passava ahir, a la llibreria Caselles de Lleida, en el marc de la presentació d’El dietari del Contini, el darrer llibre publicat per Rafel Santapau. Al Rafel el conec de fa ja uns quants anys. Som amics, és clar. Però això no treu mèrit al fet que és un dels talents literaris i intel·lectuals del Ponent contemporani, amb un estil personalíssim. És, a més, un tertulià brillant i divertit. Ahir ens explicava les intimitats i les intencionalitats del Dietari. Un llibre farcit d’humor i d’homenatges a escriptors que tots hauríem de conèixer: de Fuster a Eco, de Borges a Tabucchi. Un llibre que reivindica la funció de desvetllament i descoberta que haurien de tenir tots els llibres. Un text amb rerefons pedagògic i que posa sobre la taula arguments per al debat i per a la reflexió. Un llibre, en fi, que em sabria molt greu que passés desapercebut en el marasme de novetats que ens cauran al damunt en les properes setmanes. En aquest país, on tinc la sensació que sempre s’ha publicat en excés. Enhorabona, Rafel!

Estàndard