Autoretrats, Contraccions

Nit dels temps

L’escriptor sap que, de sempre, la humanitat ha tingut necessitat d’escoltar d’històries que, més enllà del pur entreteniment, han permès la transmissió d’experiència, coneixement i memòria de generació en generació. D’aquí la tradició oral que arrenca en la nit dels temps, d’aquí la mitologia, les llegendes, les faules, les rondalles, les cançons, la lírica tradicional i els contes de la vora del foc. L’evolució de la humanitat no s’entendria sense aquest corpus ingent de literatura que ha contribuït a la construcció dels nostres usos i costums, de la nostra cultura i, en conseqüència, de la nostra ètica i del nostre dret. La literatura moderna beu encara dels tòpics i dels llocs comuns de la literatura més ancestral. I quan diu literatura moderna, l’escriptor pensa en la producció llibresca, però també pensa en el teatre, el cinema, la publicitat i qualsevulla forma contemporània de narrativa digital. Som el que som, en bona mesura, gràcies a les històries que ens han explicat o que hem llegit. Essent així, l’escriptor capeix amb claredat meridiana que hi hagi personatges molt interessats que la literatura s’aparti dels plans d’estudis. Els mateixos personatges interessats a imposar nous usos i costums, una nova cultura, una nova ètica i, al capdavall, un nou sistema de lleis i de valors que retorni el gruix de la societat a la inexperiència, al desconeixement i a la desmemòria que imperava en la remota i llunyana nit dels temps.

Estàndard
Contraccions

El país dels gats escaldats

Tal com estan anant les coses, el més greu de tot serà que, després d’aquesta gran enganyifa que anomenen crisi i més enllà de les petites i enormes tragèdies individuals i col·lectives, el que quedarà serà un país arrasat per la indecència i la immoralitat; un territori de gats escaldats que tardarà decennis a recuperar l’alè i la confiança en els seus dirigents i en els seus sistemes polític i financer. Un terrer de caixes fortes i de sospites permanents. Ras i curt: un gran camp de tifes adobat amb purims de la millor qualitat.

Estàndard
D'ensenyança

Optimisme

«Al mercat hi ha una parada que s’està fent l’arròs venent optimisme», va dir un dels deixebles. El mestre, encuriosit, va anar fins a la plaça per comprovar-ho personalment. El venedor, en realitat, explicava acudits i grolleries diverses a canvi d’algunes monedes. La seva era la parada més concorreguda de tot el reng. Els vilatans feien rotllana i reien a cor què vols. «Refot! Si aquest realment és el millor dels mons possibles, fan falta més pallassos i menys predicadors», va mastegar el mestre en veu baixa. «Em sembla que em perilla l’ofici», va barrinar mentre se n’anava cap a casa.

Estàndard