Gràfica, Paraules

Anar a la font

anaralafontBN

Anar a la font et connecta amb l’origen, amb l’indret d’on tot emana. Els anglòfons van manllevar el seu source del participi francès medieval sourse, corresponent al verb sourdre que, al seu torn, evolucionà des del surgere llatí, que vol dir «aixecar-se, dreçar-se» i també «sorgir», com en diem modernament en català. Una font, doncs, no és res més que una «surgència» d’aigua i sovint també de coneixements subterranis.

Anuncis
Estàndard
D'ensenyança

Això dels dinosaures

El mestre parlava sobre la necessitat que tenen les persones de conviure en societat. De sobte, un deixeble va aixecar el braç per fer una pregunta. «Què hagués passat si no s’haguessin extingit els dinosaures?». El mestre va respirar fondo abans de respondre. «Si no s’haguessin extingit els dinosaures, probablement els mamífers no haurien evolucionat i potser no existirien els primats, ni hauria aparegut el primer homo erectus que va viure fa dos milions d’anys i va fer possible l’aparició de l’homo sapiens fa dos-cents mil anys, del qual derivem els humans actuals que, tal com venia dient abans que m’interrompessis, som socials per naturalesa i ens caracteritzem pel desig d’entendre el món que ens envolta. Aquesta curiositat ha permès el desenvolupament de la tecnologia i del coneixement a través de l’educació, que és el motiu pel qual estem reunits avui aquí. Si els dinosaures no s’haguessin extingit, doncs, probablement no hauries interromput la meva classe amb una pregunta estúpida que no venia a tomb de res. Et queda clar això dels dinosaures?», digué el mestre d’una tirada i vermell com un perdigot per la falta d’alè.

Estàndard
Llibres, Noms propis, Retalls

Sobre l’experiència

«No hi ha desig més natural que el desig de coneixement. Assagem tots els mitjans que ens hi poden portar. Quan la raó ens falta, fem servir l’experiència, que és un mitjà més feble i menys digne; però la veritat és una cosa tan gran que no hem de menysprear cap mitjà que ens hi condueixi

Michel de Montaigne, Assaigs. Llibre tercer, Capítol XIII

Estàndard
Articles

De ministres, strippers, paràmetres i fàbriques de totxos

Article ha estat publicat simultàniament a la revista digital Paper de Vidre, núm. 52, maig de 2009, dedicada monogràficament a L’Escola

Els savis i els genis creen escola. Es cola. A les cues sempre es colen els mateixos: els qui a l’escola no van aprendre que el respecte ja és una forma [fonamental] de saviesa. Saber estar és [molt] més important que no [simplement] saber o fins i tot estar [i prou]. De la mateixa manera que ser és [molt] més important que no [només] tenir o aparentar [matusserament]. On va a parar… És cola. Prefereixo els fusters als ministres. De sempre. No ho sé; potser perquè els oficis em mereixen un respecte. Potser perquè els tallers han estat de sempre la millor escola per aprendre un ofici. Potser perquè quan entres en una fusteria t’arriba a la nàpia aquella sentor inigualable de serradures i cola. Potser perquè els ministres generalment no tenen fusta, ni ofici, però s’enganxen a la cadira com si algú hi hagués posat cola. Escola. Quan obres el diccionari [DIEC2] per la pàgina 691 t’adones amb perplexitat que l’accepció principal d’escola [escola f. 1 Establiment on s’ensenya] podria molt ben servir per a definir també un local de striptease. Continua llegint

Estàndard