Contraccions, General

Diumenge

Diumenge dipositarem esperança dins d’una urna. Peti qui peti. Caigui qui caigui.

Anuncis
Estàndard
Articles, Llibres, Noms propis

La primera conversa

Segons un estudi compartit entre les universitats de Berkeley, Liverpool i Saint Andrews, que es va donar a conèixer a la revista Nature Communications a principi d’any, s’ha determinat que la primera conversa entre humans es va produir fa entre 1,8 i 2,5 milions d’anys, durant l’Edat de Pedra. Es creu que el tema d’aquesta primera conversa devia girar entorn de la fabricació d’eines de caça gràcies a una protollengua basada en sons i gestos per fer indicacions del tipus sí/no o aquí/allà.
Els estudiosos han arribat a aquesta conclusió arran de l’anàlisi de fragments de roca que els nostres avantpassats van modelar per tallar els animals que caçaven, una tècnica que es va anar desenvolupant al llarg dels següents 700.000 anys i que va ser clau per a l’evolució de la llengua i de l’educació. Continua llegint

Estàndard
Articles, Gràfica, Llibres, Noms propis

De cabirols i altres bèsties

cabirol_04_2011Llegeixo amb sorpresa que d’ençà d’aquest hivern s’han vist exemplars de cabirol (Capreolus capreolus) a la plana: a Bell-lloc, Bellvís, Térmens, Vilanova de la Barca o Alcoletge, a les portes de la ciutat de Lleida. Pagesos i caçadors han certificat la notícia i han alertat del risc que alguns cultius se’n puguin veure perjudicats, atès que s’alimenten de fulles d’arbustos, brots, baies i algunes herbes.
De moment, però, la cosa segueix en el terreny de la curiositat. El cabirol, reintroduït a casa nostra als anys 90 per fomentar-ne la seva cacera, té presència pràcticament arreu de Catalunya, però fins ara es movia exclusivament en zones boscoses. És un animal tímid i que habitualment es mou en un territori molt reduït, per la qual cosa es fa difícil de veure. Fa un parell de primaveres vaig tenir ocasió de fotografiar-ne un exemplar al camí que baixa del Pla de l’Ermita fins a Taüll. És un animal al qual li tinc simpatia, potser per la seva timidesa i perquè corre a grans salts, amb una gràcia especial. Continua llegint

Estàndard
Articles, Llibres, Noms propis

La festa de la primavera

Es compleixen gairebé dues setmanes del darrer sant Jordi i els llibres ja han retornat a les prestatgeries, a les rebotigues dels llibreters i als dipòsits dels distribuïdors. Alguns d’ells, els títols més venuts, encara tindran recorregut en la campanya d’estiu o, a tot estirar, en la de Nadal. Passat aquest termini, la majoria dels 43.070 títols diferents que s’han venut en aquesta diada esplèndida d’abril a Catalunya, segons el Gremi de Llibreters, hauran acabat la seva vida útil i estaran condemnats a l’oblit.

Estem de celebració, però. Aquest any s’han venut 1 milió i mig llarg d’exemplars, per valor de 20,35 milions d’euros. Un 4% més de llibres i un 6% més de facturació que l’any anterior. Els responsables de vendes i de polítiques estan satisfets pel canvi de tendència, que vol dir que després d’uns quants anys les gràfiques de negoci tornen a enfilar-se. Tornem al creixement, ni que sigui un dia a l’any, en el consum cultural. Continua llegint

Estàndard
Articles

Per què el castellà no ha de ser llengua oficial

Avui em permeto contraposar algunes idees a la columna que, sota el títol «Per què el castellà ha de ser oficial», va publicar fa uns dies el Francesc Puigpelat, amb el qual compartim espai a Nació Lleida i veïnat balaguerí d’origen i a qui aprofito per saludar cordialment.

Totalment d’acord, Francesc, que la nova república catalana ha de ser un instrument al servei de tots els ciutadans. Sóc dels qui creu que si el nou Estat no ha de servir per garantir un bon regiment de la cosa pública, ja se’l poden ben confitar. Continua llegint

Estàndard
Articles, Llibres, Noms propis

Pot semblar un idiota i actuar com a tal. Però no us deixeu enganyar: és un idiota

Aquests dies he estat rememorant Groucho Marx del qual, a banda de les esbojarrades pel·lícules que va protagonitzar acompanyat dels seus germans, us recomano els seus llibres, no menys divertits —la majoria traduïts al català per Màrius Serra—: Groucho i Chico, advocats (Columna), Groucho Marx fa l’article (Angle Ed.), Memòries d’un amant sarnós (Columna) o Groucho i jo (Columna). Sens dubte, material idoni per a subvertir la realitat quotidiana i allunyar-nos de l’alternativa nefanda que ofereix la televisió. Continua llegint

Estàndard
Gràfica, Noms propis, Paratges

La Bovera

Des de dalt del tossal de Santa Maria de la Bovera no puc evitar pensar en la Toscana. Res a envejar, amb tot l’afecte. Només trobes a faltar més xiprers, tan explicatius d’aquelles terres: diuen que van ser els anglesos que els hi van dur. Aquí, on s’eixampla la vall del Corb, abunden els pins, les oliveres, la vinya, els sembrats, els ametllers i les alzineres. Si al vespre bufa la marinada, no en tens prou amb una samarreta, ni tan sols al tou de l’estiu. El paratge desborda plenitud històrica: Ciutadilla, Guimerà, el malparat monestir de Vallsanta, Nalec… Episodis de reis, senyors, monjos i guerrers que ja ningú no recorda. Èpoques mítiques farcides d’anècdotes: Violant d’Hongria, que el 1235 va ser reina de Catalunya amb Jaume I, fou soterrada a Vallbona. Umberto Eco ens hi traslladaria amb aquell enjòlit…

Estàndard