Articles, Gràfica, Llibres, Noms propis

De cabirols i altres bèsties

cabirol_04_2011Llegeixo amb sorpresa que d’ençà d’aquest hivern s’han vist exemplars de cabirol (Capreolus capreolus) a la plana: a Bell-lloc, Bellvís, Térmens, Vilanova de la Barca o Alcoletge, a les portes de la ciutat de Lleida. Pagesos i caçadors han certificat la notícia i han alertat del risc que alguns cultius se’n puguin veure perjudicats, atès que s’alimenten de fulles d’arbustos, brots, baies i algunes herbes.
De moment, però, la cosa segueix en el terreny de la curiositat. El cabirol, reintroduït a casa nostra als anys 90 per fomentar-ne la seva cacera, té presència pràcticament arreu de Catalunya, però fins ara es movia exclusivament en zones boscoses. És un animal tímid i que habitualment es mou en un territori molt reduït, per la qual cosa es fa difícil de veure. Fa un parell de primaveres vaig tenir ocasió de fotografiar-ne un exemplar al camí que baixa del Pla de l’Ermita fins a Taüll. És un animal al qual li tinc simpatia, potser per la seva timidesa i perquè corre a grans salts, amb una gràcia especial. Continua llegint

Anuncis
Estàndard
Articles, Noms propis

Making off

(Article per a l’AraPonent)

Fa uns dies vaig tenir la magnífica oportunitat de participar en una sessió amb alumnes de 2n d’ESO de l’Escola Pia de Balaguer. El pretext de la trobada era parlar sobre el meu llibre A que no | 99 exercicis d’estil (Pagès Editors, 2011), que han estat llegint i treballant a l’aula els darrers mesos gràcies a un pla de lectura de la Roser i la Júlia Vilalta. No cal dir que va anar molt bé, sobretot atenent que era «el meu primer cop». Mai abans no m’havia posat davant d’una vintena d’estudiants per parlar d’un dels meus llibres i la veritat és que m’hi van fer sentir molt a gust. Continua llegint

Estàndard
Noms propis

Ens deixa la Pàmies

Un record per a la Teresa Pàmies que avui ens deixa. Cronista, escriptora, agitadora de consciències, defensora dels drets de la classe obrera, dels drets de les dones i, en definitiva i per abreujar, del dret de les persones a ser persones.
Estàndard
.OBRA, Llibres

Proposta didàctica

La Roser i la Júlia Vilalta de l’Escola Pia de Balaguer, en el marc del Pla Lector del centre, han endegat una proposta didàctica molt elaborada i molt interessant sobre el meu llibre A que no | 99 exercicis d’estil. Es tracta d’una experiència per als alumnes de 2n d’ESO que treballa diversos aspectes lingüístics i literaris abans, durant i després de la lectura. S’ha posat en marxa aquest curs 2011 – 2012, per bé que el document de treball és encara provisional, susceptible de modificació i millora en funció dels resultats que s’obtinguin després d’aquesta primera aplicació. En aquest enllaç us podeu descarregar el document. Les seves autores estan obertes a les aportacions de tota la comunitat educativa.

Estàndard
Articles

Els partits

SETANTA. Corrien a Balaguer els primers setanta. Inicialment el partit havia de durar el que dura un partit. Però ja se sap, quan ets canalla, el temps transcorre d’una altra manera i les coses duren mentre duren, que sempre és poc. Algú havia dit que podia aconseguir les claus del camp de futbol dels escolapis però a l’hora de la veritat les claus no van aparèixer i el terreny de joc es va moure al descampat de cal Ticó, l’antiga fàbrica de pells dels fundadors de la barcelonina pelleteria La Sibèria, que hi havia a la finca adjacent. Jo a casa havia dit que m’esperessin en un parell d’hores. M’havia costat convèncer-los perquè havíem d’anar a un berenar de primera comunió. El partit es va allargassar de quina manera, molt més enllà dels 90 minuts reglamentaris i dels 120 que jo havia promès. Quan vaig arribar a casa –tard, suat i arrebossat de pols–, l’esbroncada va ser monumental. Es veu que el meu pare havia vingut a buscar-me al camp dels capellans però havia trobat la porta tancada i ni rastre de cap encontre. Aquest és el partit de futbol que més recordo de la meva infantesa. Eren els temps de Pelé, Rivelino, Franz Beckenbauer, Johan Neeskens, Antoni Torres (balaguerí com un servidor), Carles Rexach, Luigi Riva, Gianni Rivera, Amancio, Iribar i aleshores encara m’agradava el futbol. La primera comunió no tinc ni idea de qui la celebrava. Continua llegint

Estàndard
Gràfica

Abans i ara

Abans i ara, originalmente cargada por Eduard Ribera.

El món ha canviat tant… De petit em van ensenyar que els calçotets sempre s’havien de portar nets, no fos cas que calgués córrer cap a l’hospital en el moment més inesperat…

Estàndard
.AUTOR, .OBRA, .REFERÈNCIES, Llibres, Noms propis

‘A que no’ a Balaguer

Rafel Molina en la presentació del llibre A que no | 99 exercicis d’estil al Taller del Cafè Delsams de Balaguer, el 29 de juliol de 2011.

Estàndard