D'ensenyança

Neomitologia marciana de l’imperi romà

circularitat_grey«El que jo us digui, Ròmul i Rem eren fills del déu Mart, i van fundar Roma. Ergo, els romans van ser els primers marcians que van poblar la Terra…». El deixeble explicava les seves teories amb convenciment enmig d’una rotllana de companys mentre esperaven que arribés el mestre. «Els romans habitaven el planeta Mart però, a causa de les tempestes solars, la seva atmosfera es va anar afeblint fins que l’aigua va desaparèixer de la seva superfície. Això va provocar un canvi climàtic tan extrem que va fer que la vida hi fos pràcticament impossible i va obligar els marcians a fugir del seu planeta». Els deixebles estaven bocabadats amb aquell relat. Un d’ells va córrer cap al mestre que arribava pel passeig. «Aquell diu que els marcians, quan van arribar a la Terra, van fundar l’imperi romà i que les naus…». El mestre el tallà en sec. «Dis-li a aquell astròlic que es deixi estar de marcianades i passeu cap a dins que avui vinc de mala jeia: algun espavilat m’ha pispat les espardenyes mentre feia una becaina sota una olivera i porto mitja hora caminant descalç».

Anuncis
Estàndard
D'ensenyança

Enciams

El mestre va trobar el deixeble assegut a l’esglaó de casa i amb la mirada perduda en l’horitzó. «Et preocupa alguna cosa, diria…», interpel·là. El deixeble agafà una branqueta i començà a traçar cercles sobre la sorra. «Fa uns dies que estic capficat. No ho sé, el futur és molt incert. Qui més, qui menys està empenyorat fins a les celles, els del poble del costat ens reclamen els deutes i ens amenacen de prendre’ns-ho tot, no sabem si demà tindrem un plat a taula, si podrem atendre els nostres pares quan siguin vells, si els nostres fills se’n sortiran el dia de demà… tot això…». El mestre, que tornava de passejar pels horts, el va veure venir. «Ep, alto, para el carro! Has tornat a perdre a les cartes, no? Au, para de fer el ploricó, agafa el cubell d’aigua i passa cap a l’hort de ton pare, que t’està esperant per regar els enciams».

Estàndard