Els testos s’assemblen a les olles

Text per al suplement de 40 anys de FiraTàrrega 2021, a propòsit d’una foto de l’espectacle Pelat de Joan Català © Martí E. Berenguer, de 2013

Encara que de vegades les aparences enganyen, normalment els testos s’acaben assemblant a les olles. En aquest nostre país curull d’acomplexats provincians, sovint la tradició s’ha confós amb una determinada moral, amb el folklore o, encara pitjor, amb l’antítesi de la modernitat. Per pura ignorància, de vegades passa que els que estan a la cua somien ser els primers, els abanderats, els líders, els capdavanters, els excel·lents. I, és clar, ja se sap que l’orgull i la pressa són consellers nefastos. Més que res perquè l’ansietat fa que ens obsedim en objectius inassequibles i ens oblidem de les habilitats que ens són naturals. Fer-se gran, créixer, és esdevenir conscient que, efectivament, els testos s’assemblen a les olles, que no és aconsellable construir en zones inundables, que l’aprenent era la figura idònia en la transmissió dels oficis o que abans de parlar cal escoltar els qui en saben. Malauradament, aquest nostre país curull d’acomplexats provincians sovint avança en direcció contrària, perquè es prenen decisions pensant en abanderar, liderar, ser capdavanters i excel·lir. Per postureig estadístic. Sense tenir en compte el coneixement ancestral del qual som dipositaris i que hauríem de preservar, de totes totes, per a les generacions que ens han de succeir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s