D'ensenyança

Enciams

El mestre va trobar el deixeble assegut a l’esglaó de casa i amb la mirada perduda en l’horitzó. «Et preocupa alguna cosa, diria…», interpel·là. El deixeble agafà una branqueta i començà a traçar cercles sobre la sorra. «Fa uns dies que estic capficat. No ho sé, el futur és molt incert. Qui més, qui menys està empenyorat fins a les celles, els del poble del costat ens reclamen els deutes i ens amenacen de prendre’ns-ho tot, no sabem si demà tindrem un plat a taula, si podrem atendre els nostres pares quan siguin vells, si els nostres fills se’n sortiran el dia de demà… tot això…». El mestre, que tornava de passejar pels horts, el va veure venir. «Ep, alto, para el carro! Has tornat a perdre a les cartes, no? Au, para de fer el ploricó, agafa el cubell d’aigua i passa cap a l’hort de ton pare, que t’està esperant per regar els enciams».

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s