Articles, Llibres, Noms propis

Al llibre el que és del llibre

Àgora Terrassa —un espai de debat ciutadà integrat per entitats i l’Ajuntament de Terrassa— ha posat en marxa aquest mes de juny una experiència d’intercanvi de llibres a la via pública, nascuda d’una proposta a la seva pàgina de Facebook.
La iniciativa, batejada amb el nom d’Arllibre, s’inspira en la pràctica del bookcrossing i en algunes pràctiques de compartició de llibres que s’han dut a terme en diverses ciutats europees i té el valor afegit de donar una segona vida a una vintena d’arbres arrencats per la ventada que hi va haver el desembre de 2014.
Els arbres han estat reconvertits en uns suports verticals amb finestres, a mode de prestatgeries, on els transeünts poden deixar-hi els llibres que ja no llegiran més i endur-se els que desitgin dels que hi ha disponibles.
Els responsables d’Arllibre al·ludeixen a les paraules de Rosa Boladeras, directora del festival poètic Elixir en el sentit que posar els llibres a dins el tronc dels arbres és com retornar-los la seva essència. Una imatge realment suggeridora.
Malgrat que sé veure en aquest projecte un munt de propietats beneficioses que van fins i tot més enllà de la mateixa literatura (la implicació ciutadana, el reciclatge de materials, la solidaritat…), a la vegada em genera alguns sentiments contraposats.
El temps dirà si Arllibre és un encert i els terrassencs en fan un ús civilitzat. Tant de bo que sí. Però així d’entrada se’m passa pel cap que aquest tipus de muntatges sovint queden molt bé de cara a la galeria i per generar una notícia que no parli d’accidents desgraciats o d’economia barata però són poc efectius en relació a l’objectiu aparent, en aquest cas fomentar la lectura entre la població.
Direu-me pessimista, però aquest repte, el d’acréixer els hàbits lectors de la plebs, caldria replantejar-lo des de la base de cap i de nou. Sospito que ja no n’hi ha prou amb posar els llibres a la via pública o deixar-los en préstec a les biblioteques. Sospito, fins i tot, que aviat la gent no acceptarà els llibres ni regalats. Llegir s’ha convertit en una despesa de temps i diners que la societat postapocalíptica que estem construint/destruint cada cop es podrà permetre menys. I té conya que us ho digui jo, que escric llibres i articles i em dedico a la difusió de la cultura. Un ciutadà com vosaltres que cada cop paga més impostos i té menys poder adquisitiu. Us ho diu algú que, si us plau per força, també forma part d’aquesta societat refotudament aparent, estressada, incomunicada i contradictòria.

Anuncis
Estàndard

3 thoughts on “Al llibre el que és del llibre

  1. El problema que té per mi el sistema es la falta d’un catàleg gran. Com a mínim jo soc molt selectiu a l’hora de triar el què llegeixo, i si una novel·la no la vull llegir, no la vull ni regalada.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s