Articles, Llibres, Noms propis

La primera conversa

Segons un estudi compartit entre les universitats de Berkeley, Liverpool i Saint Andrews, que es va donar a conèixer a la revista Nature Communications a principi d’any, s’ha determinat que la primera conversa entre humans es va produir fa entre 1,8 i 2,5 milions d’anys, durant l’Edat de Pedra. Es creu que el tema d’aquesta primera conversa devia girar entorn de la fabricació d’eines de caça gràcies a una protollengua basada en sons i gestos per fer indicacions del tipus sí/no o aquí/allà.
Els estudiosos han arribat a aquesta conclusió arran de l’anàlisi de fragments de roca que els nostres avantpassats van modelar per tallar els animals que caçaven, una tècnica que es va anar desenvolupant al llarg dels següents 700.000 anys i que va ser clau per a l’evolució de la llengua i de l’educació.
La conclusió és que l’habilitat per a la comunicació és un avantatge competitiu bàsic per a l’espècie humana que li ha permès una evolució molt més accelerada que la resta d’espècies animals. La comunicació orientada a l’ensenyament va lligada, doncs, a la necessitat de transmetre la tècnica i el coneixement adquirits amb l’experiència. Més enllà de la datació de les primeres protollengües, anterior a allò que es pensava originalment, res que no poguéssim intuir o imaginar.
Hi ha algunes hipòtesis secundàries, però, que l’estudi no determina i no sabem si es confirmen o es desmenteixen definitivament. Primera: les primeres converses no tractaven, ni que fos tangencialment, temes com el temps, el sexe, el Barça, la Constitució espanyola o l’orientació d’Unió en relació a la independència de Catalunya, tots ells recurrents i ancorats també en la nit dels temps. Segona: la formació professional és una branca primordial de l’ensenyament que no hauria d’haver desaparegut el 1990 amb la reforma de la LOGSE. I tercera: a més d’un bon negoci, la fabricació d’armes és una activitat principal en l’evolució de l’espècie humana. Haurem d’esperar estudis futurs i reveladors que ho esclareixin.
Entretant, i a propòsit de primeres converses, un record literari per al conte «En un temps llunyà» de Quim Monzó, inclòs al volum Uf, va dir ell (1978) que descriu el moment en què l’home posa el peu sobre la terra i pronuncia les primeres paraules: «Va trepitjar la terra amb força, toc-toc, i la va assenyalar amb l’índex i va vocalitzar dificultosament: Pso pacos païco pasio ta, i ja amb més calma: Paaï sos ca atlanns, somrient i xiroi, sense saber quina una n’acabava d’organitzar

Anuncis
Estàndard

3 thoughts on “La primera conversa

  1. andreu lonca lonca ha dit:

    Sovint m’ha impressionat molt, en valls i muntanyes dolomítiques, imaginar-me la llarga caça del mamut per un paisatge més aviat gebrat, o simplement, gèlid .
    Les hipòtesis més imaginatives girades cap al passat no saps mai com enfocar-les : com una projecció de l ‘ara mateix ? Segurament no. Ja ho dius molt bé : la conversa reproduïda per la ràdio o per la tele o per altres mitjans es una forma distinta a la conversa cara fent una eina per tallar l’immens mamut que han caçat.
    Gràcies pel post.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s