Articles, Llibres, Noms propis

Onze recomanacions de sant Jordi

Avui us parlaré d’onze novetats literàries que poden ser una bona referència per a aquest sant Jordi. Tenen en comú que totes elles són d’autor ponentí, en el sentit generós de l’atribut.
Començarem amb dues novel·les negres. Puta pasta, d’Emili Bayo, que va merèixer el Premi Crims de Tinta 2015, una història que transcorre a cavall entre Lleida i Barcelona i que, a partir de l’argument d’un robatori, aprofita per parlar de la corrupció, la crisi i la impunitat. Temes, per desgràcia col·lectiva, ben actuals; la segona és Cristall de roca, de Francesc Pané, una història policíaca que arrenca el 1049 amb Arnau Mir de Tost i ens transporta fins a l’actualitat amb un robatori al Museu de Lleida.
Seguirem amb dues novel·les històriques. El exilio de Mona Lisa de Juan Cal, una història sobre dos refugiats de la guerra civil que acaben patint les conseqüències de l’ocupació alemanya a França; i Ànimes batudes, de Jaume Barrull, una trama també ambientada a la guerra civil que succeeix entre Lleida i el poble imaginari de San Bernat de Riucorb.
Saltem a la poesia. El darrer llibre de Joan Margarit és Des d’on tornar a estimar. «El poema és una eina per fer front a la intempèrie moral», diu Margarit parlant del seu poemari. Saviesa i bellesa en estat pur. Recomanadíssim.
Pel que fa a la narrativa, Una casa blanca i altres cases, el darrer llibre de contes de Vidal Vidal. Nou relats sobre els sentiments i les emocions masculines on els escenaris lleidatans hi tenen un especial relleu; i en narrativa infantil, l’imaginatiu El peixet Federico (o la història de la pipa de l’Andreu), de Meritxell Cucurella-Jorba, amb il·lustracions de Concetta Probanza.
Dos llibres ancorats a la història, els autors dels quals tenen en comú l’ofici de periodista. Fumar-se el franquisme. La Catalunya caliquenyo, de Francesc Canosa, un llibre-reportatge de relats de personatges reals vinculats a la fabricació de tabac durant l’època franquista. I Ferran el catòlic, un rei controvertit, de Francesc Puigpelat, una revisió de la controvertida figura històrica de Ferran II que no defuig la polèmica.
Per acabar, Femení plural, de Mireia Gonzàlez Antó i Rosa M. Giralt, una sèrie d’entrevistes en clau femenina que acaba constituint una fotografia fixa del que significa avui ser dona i immigrant a les comarques de Lleida; i un llibre molt especial de Francesc Serès, La pell de la frontera, que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2005 i que ha estat publicat recentment. Una sèrie de relats sense ficció, ambientats en els recents anys de crisi, que tenen com a protagonistes principals immigrants i personatges marginals que es mouen en el triangle que conformen Lleida, Alcarràs, Saidí i Fraga. Impactant i revelador.
Aquest sant Jordi doneu vida als nostres literats de proximitat. Als que us he mencionat i als que he omès per pur desconeixement. Estic convençut que no us decebran. Bona lectura!

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s