Articles, Llibres, Noms propis

Pot semblar un idiota i actuar com a tal. Però no us deixeu enganyar: és un idiota

Aquests dies he estat rememorant Groucho Marx del qual, a banda de les esbojarrades pel·lícules que va protagonitzar acompanyat dels seus germans, us recomano els seus llibres, no menys divertits —la majoria traduïts al català per Màrius Serra—: Groucho i Chico, advocats (Columna), Groucho Marx fa l’article (Angle Ed.), Memòries d’un amant sarnós (Columna) o Groucho i jo (Columna). Sens dubte, material idoni per a subvertir la realitat quotidiana i allunyar-nos de l’alternativa nefanda que ofereix la televisió.

«He de dir que trobo la televisió molt educativa. Cada cop que algú l’engega, vaig a la biblioteca i llegeixo un llibre», deia Groucho amb el seu humor sarcàstic, absurd i molt intel·ligent, farcit de jocs de paraules i sentències com la que encapçala aquest article. Moltes de les seves frases cèlebres han quedat en la memòria col·lectiva («Mai pertanyeria a cap club que acceptés com a soci algú com jo») i són perfectament actuals, malgrat que ja fa més de 37 anys que va ingressar, contra la seva voluntat, al club dels il·lustres difunts.

A casa nostra, on la defunció del govern de l’Estat és cada vegada més manifesta, seria aplicable la màxima grouchiana «La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar els remeis equivocats». Una afirmació que sembla confeccionada, com un vestit a mida, per al president Rajoy i els seu acòlits. Una colla que, a base d’encadenar errors, despropòsits i argúcies constitucionals, ens ha conduït —als catalans— al punt més tangible de la nostra emancipació dels darrers 300 anys.

De fet, Catalunya ja s’ha emancipat mentalment d’Espanya fa uns quants dies. I el sistema polític espanyol, patològic de mena, immers en successius escàndols de corrupció i fent aigües per tot arreu, no dóna la talla per afrontar el litigi català de forma intel·ligent i adopta l’estratègia del feble: els crits, les amenaces i la negació. «Encara no sé què em vols preguntar però m’hi oposo», deia Groucho en una altra de les seves sortides famoses. Doncs, això.

En l’aixopluc cinematogràfic on ens hem arrecerat, un apunt final a mode de fosa en negre. Ves que al final el context hipotètic que planteja la pel·lícula Torrente 5 no sigui del tot premonitori: l’any 2018 Catalunya ja és independent, Espanya ha estat expulsada de la Unió Europea i ha hagut de reimplantar la pesseta

(Article per a Nació Digital Lleida, 03/12/2014)

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s