Articles, Noms propis

Mentides i veritats

«Totes les mentides neixen de la veritat» canta Mazoni a la primera estrofa de «Perduts en la boira» (Esgarrapada, 2006). El vers, per mèrits propis, podria ser elevat a la categoria d’aforisme, gènere que al llarg de la història del pensament i de la literatura han conreat personatges tan il·lustres i significatius com Hipòcrates, Epictet d’Hieràpolis, Michel de Montaigne, Nietzsche, Oscar Wilde, Joan Fuster i tants d’altres.

Un aforisme es podria definir com una proposició filosòfica o moral enunciada de forma breu i sovint enginyosa. El vers del cantant empordanès, mal que em pesi, m’ha fet recordar una de les sentències més sinistres de l’abominable Joseph Goebbels, ministre de Propaganda del Tercer Reich: «Una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat». Això no resta ni un gram de bellesa, —ni afegeix perversitat— a la cançó de Mazoni, però ens posa en guàrdia davant l’ús demagògic del llenguatge, una pràctica ben habitual, en els temps que corren, entre els mantenidors, els seguidors i els propagandistes de determinades consignes polítiques.

«Una bona mentida val per una veritat», deia Joan Fuster al seu Diccionari per a ociosos (AC, 1964), i reblava que «un infundi només hauria de ser qualificat com a mentida quan es perfecte, quan presenta una aparença justa de veritat». Els mentiders barroers, que malauradament tant abunden en la vida pública contemporània, es desacrediten per ells mateixos amb les seves falsedats malèvoles. I, certament, mentre no es demostrin capaços de construir mentides invulnerables, haurien de tenir com a càstig etern escampar la seva veritat mesquina i miserable als quatre vents.

«Per dir les veritats es perden les amistats». Aquesta és només una de les tantes dites recollides al llibre Quatre-cents aforismes catalans del metge, músic i escriptor Joan Carles i Amat (Monistrol de Montserrat, 1572 – 1642) publicat per primer cop el 1636 i que constitueix un extens compendi de saviesa popular. El volum, actualment força oblidat, fou reimprès en diverses ocasions fins al segle XIX i s’utilitzava com a llibre de lectura a les escoles. En efecte, en les relacions interpersonals, la sinceritat sovint fa de mal exercitar i moltes vegades per covardia, per ineptitud, per pragmatisme o per mala intenció, els sapiens optem per les mitges veritats, per les mentides pietoses i, fins i tot, pels sopars de duro. Veritat?

(Article publicat a Nació Digital Lleida, 5/11/2014)

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s