D'ensenyança

La veritat

«Mestre, què és la veritat?», va preguntar un deixeble mentre acabava de mastegar un entrepà de botifarra blanca. El mestre s’hi va rumiar un moment. «Era bona la botifarra?», li va etzibar finalment. «Oi, tant!, la fa la meva àvia», va dir el jove, del tot convençut. «I si jo et dic que no valia res i que la que fa la meva cunyada és la millor que es coneix a la contrada, què me’n diries?», va saltar el mestre. «No ho sé. La veritat és que si no la provo no ho puc saber…», va respondre el noi. «Ho veus? Tu mateix has trobat la resposta: la veritat és una hipòtesi que només es pot demostrar amb l’experiència estomacal», conclogué el mestre.

Anuncis
Estàndard

3 thoughts on “La veritat

  1. andreu lonca lonca ha dit:

    Estimat Eduard,
    Veig que el teu mestre , amb l’arribada de la llum , torna a preguntar-se sobre la veritat. Gran tema. Gran pregunta . Només l’acció de plantejar-la ja és una gran acció mental i segurament fisiològica.
    La veritat , diu el teu mestre , ha de passar per l’estómac. És un bon mètode . Joan Francesc Mira recordava en un tuit que el pensament – la veritat ?- també ha de passar per l’humitat dels pulmons .
    El teu mestre reclama que ho hem de tastar tot . I té la seua raó. L’estómac és un bon detector de veritat.

    PS. Potser ara , a ciutat , hi ha poca gent que pugui dir que la botifarra blanca la fa la seua padrina . Més aviat diria : jo la compro al plus, o jo a la cooperativa de guissona. Estaríem en un altre nivell en què el nivell de veritat depèn dels altres. De l’altre. De la confiança en un altre . Què fer ?
    Tinc un amic que proposa i fa efectivament pa a casa . I encara no ha fet botifarra perquè es mig vegetarià . No del tot : devora el peix salvatge.
    Estem , doncs, en una societat en què depenem dels altres per saber el grau de veritat que ens proporcionen .

    Pel meu costat , preguntar-se per la veritat ja és una bona dosi de veritat i de “anava a dir alegria .
    Ho poso als meus exàmens de literatura universal : quina veritat es deriva – o es dedueix – de la lectura de Romeu i Julieta ?, per exemple.
    En aquest cas , la veritat passa per la veu i per la imaginació- la funció imaginativa.

    M'agrada

  2. Eduard ha dit:

    Andreu,
    En conec uns quants que es fan el pa a casa; i el vi. I tenen hort i gallines. Potser això és més fàcil de nou al poble, on la vida passa igual de depressa que a la ciutat però hi ha menys soroll. Les botifarres potser són de la cooperativa, tens raó. Però el paté és fàcil de fer… En fi, que si m’ho dius m’ho crec, perquè ets tu, eh? La veritat també té a veure amb la confiança que ens tenim, vull dir els uns als altres. Però aquests dies que es parla tant d’atemptats i de víctimes, em preocupa molt més la mentida que la veritat. La mentida serveix per ensarronar la bona fe estomacal. Els sorolls dels budells afamats no deixen discernir la veritat de la mentida i això ho aprofiten els fillsdegossa que només pretenen guanyar eleccions a costa del que sigui.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s