Cinètica, Música, Noms propis

Bikimel

Dissabte vaig tenir el plaer d’assistir a un concert de la Bikimel, al local social de l’Ateneu de Tàrrega. En formació de trio (acompanyada de dos grandíssims de la guitarra: Pau Figueres i David Soler) la Vicky de Clascà ens va transportar al seu personalíssim univers de sonoritats creades en la seva estada al CAN de Farrera (Pallars Sobirà) el 2012. Amb un substrat i una estètica que ens remeten en primera instància al country i al rock americà (durant el concert vaig evocar John Denver i el seu disc Rocky Mountain High inspirat a Colorado), la Bikimel va desgranar una particularíssima col·lecció de cançons que ha recollit en el seu darrer disc Can·Sons DO. A destacar, a més d’una veu prodigiosa que ens recorda en més d’un passatge el registre de la Joni Mitchell, la solidesa musical dels dos acompanyants, amb una base de guitarra acústica i la capacitat increïble de David Soler per generar ambients a base de cordes (guitar table, elèctrica amb i sense slide) i pedals. Un concert farcit de bellíssims paisatges sonors gràcies a unes cançons d’alçada profundament arrelades als prats, a la imatgeria, als personatges i a la geografia de Farrera.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s