Articles

D’allarga(ssa)ments

(Aclariment: Aquest article va ser redactat per a la revista Paper de Vidre núm. 63 on finalment no ha estat publicat per decisió dels seus editors. L’article, efectivament, no responia a la premissa amb què va ser encomanat: allargar una obra narrativa o d’assaig d’un autor admirat. Si llegiu l’article entendreu el perquè. No cal dir que respecto la decisió dels responsables de la revista).

Al principi hi hagué la fi. És cert que, amb freqüència, perquè alguna cosa comenci una altra s’ha d’extingir. L’univers, i també el literari, és un infinita concatenació de finals i de principis, de causes i d’efectes, de preguntes i de respostes. D’aquest règim, els biòlegs i els científics en general han convingut a dir-ne evolució. Els qui s’embranquen en escatiments de caràcter filosòfic, es podrien estar fins a les telúries de l’eternitat argumentant si primer va ser l’ou o la gallina. I en l’àmbit literari, és sabut que sempre un llibre o una història són fruit dels llibres o de les històries que els han precedit.

Durant alguns dies he estat rumiant si m’agradaria allargar el final d’algun text literari, tal com proposàveu des del pont de comandament de Paper de Vidre, però prudència m’aconsella de no fer-ho. En primer lloc per aquesta mena de por que s’adquireix amb l’educació i que anomenem respecte. Respecte a no transgredir la potestat d’un autor per decidir on ha d’anar ubicat el darrer punt de la seva obra, possiblement l’únic acte veritablement sobirà que es pot imputar a un creador.

En segon lloc perquè, en termes generals, m’estan bé les històries tal i com estan. Potser perquè sóc conscient que cada una té el seu final, m’agradi o no m’agradi. Un final que sovint existeix des del mateix principi de la història o fins i tot abans. Un final que sovint també va lligat als camins que tracen els personatges a través de o, moltes vegades, malgrat el seu autor.

Deia tres paràgrafs més amunt que una història és sempre conseqüència de les històries que l’han precedit i aquesta és ja una manera implícita d’allargar un final. El final del relat primigeni, únic i reiteratiu que és l’exposició dels desencontres i dels litigis de l’home amb els seus principis, amb les seves aspiracions, amb les seves temences i amb la seva idea inevitablement pobra i esbiaixada de la realitat. Una narració que ens acompanya en diferents formats i suports des de les beceroles de la humanitat i que ho seguirà fent fins a la nostra extinció definitiva.

I ara disculpeu-me, però he de fugir d’estudi…

Anuncis
Estàndard

2 thoughts on “D’allarga(ssa)ments

  1. andreu lonca lonca ha dit:

    Ei, Eduard. Cadascú és lliure de triar si juga o no juga a allargar els escrots- ai, no, els escrits- dels altres autors. A mi ja em pareix bé el respecte.
    D’altra banada, quin autor hauries triat com a preferit ?
    És una tria delicada.
    Si em permets la confessió literària, fa mols anys , vaig fer un exercici no tant d’allargament com d’imitació i mig paròdia d’un llibre que llavors em feia molta gràcia : era el “Viaje en autobús” de Josep Pla , que , si no m’erro , en català s’edità amb el títol de “De l’Empordà a Barcelona”. M’agradava la idea del tipus que puja a l’autobús i observa .
    Era un exercici difícil : jo no sóc Josep Pla. I el Segrià tampoc és l’Empordanet.

    M'agrada

  2. Eduard ha dit:

    Doncs, això, que el tema dels «escrots» que dius tu és prou delicat. No ho sé, amb l”A que no’ ja vaig fer el fet d’emular els ‘Exercicis d’estil’ del Raymond Queneau i va ser molt enriquidor, per dir-ho d’alguna manera. Trobo que emular o parodiar Pla és, com a mínim, ambiciós. Tot i que tu n’ets prou capaç, n’estic convençut. Abraçada!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s