D'ensenyança

El botet

Un deixeble que venia d’un poble petit s’adreçà al mestre amb cara de preocupat. «Els del poble de la vora diuen que si a partir d’ara volem comprar al seu mercat haurem de parlar el seu dialecte», li explicà. El mestre se sorprengué. «Que no us enteníeu fins ara?» El deixeble li respongué: «Sí, però diuen que el nou prefecte vol que tots els pobles agregats parlem la seva llengua perquè és més civilitzada». El mestre es posà les mans al cap. «Ja hi tornem a ser; un altre megalòman provincià amb complex de superioritat que té ganes de tocar el botet».

Anuncis
Estàndard

2 thoughts on “El botet

  1. A Verdú hi vivia un veterinari que li agradava moltíssim caçar guatlles al filat i cada primavera tirava la xarxa verda damunt del blat crescut i es posava a tocar el botet , que ell mateix es confegia amb una canya xisca i una boseta de cuiro que feia de manxa . Set,perbuit, set,perbuit feia una estona amb lo botet , set,perbuit i veies com les guatlles mascles responien a la crida de la femella amb aquell cant tant aritmètic .Set, perbuit!! Doncs això Wert ,perbuit!! Wert,perbuit!!!

    M'agrada

  2. Eduard ha dit:

    Vaja, Miquel, saps més coses tu de Verdú que no pas tots los llibres d’història que mai s’han publicat i es publicaran, amb Wert o sense. Per wert, set perbuit cinquanta-sis. Una abraçada!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s