Articles

Clàssics electrònics

D’ençà que van aparèixer els primers lectors de llibres electrònics ha anat creixent l’oferta de títols que els usuaris ens podem descarregar legalment, bé sigui gratuïtament gràcies a iniciatives com el Projecte Gutenberg, bé sigui a través de diverses llibreries virtuals. En el camí han quedat, però, algunes experiències que han punxat per falta de viabilitat econòmica, com Leqtor.com, vinculada a Vicens Vives i Abacus, entre altres socis. En el seu fracàs empresarial, Leqtor culpava les editorials de la manca d’oferta en llengua catalana i castellana. Les editorials, per la seva banda, diuen que la llibreria va fer unes previsions de creixement del mercat massa optimistes. Hi ha qui diu que els usuaris de l’ebook no estem disposats a pagar els preus de venda que les editorials proposen per a les versions digitals dels seus llibres (en general, entre un 20% i un 30% més barats que en paper). La pirateria apareix un cop més com el gran fantasma que frena l’expansió de l’invent. Segons algunes dades, a l’Estat espanyol hi ha més aparells lectors que llibres venuts en format electrònic. No és d’estranyar, ja que moltes de les marques venen els seus aparells amb desenes de títols inclosos a la seva memòria. Jo sóc del parer que la pirateria no és més que el pretext que esgrimeixen els grups editorials per retardar tant com puguin la reconversió del negoci a l’espera de com es resolen les tensions tecnològiques entre formats (epub vs. mobipocket) i entre aparells (ereader vs. tablet). En realitat els lectors estem disposats a pagar un preu raonable pels llibres i això ho sap tothom. Sigui com sigui, si el negoci dels llibres electrònics va tan lent deu ser perquè hi ha interessos que així sigui. I aquí arribo al moll de l’os del present article: aquesta lentitud perjudica, i de quina manera, la literatura en llengua catalana. M’explico. Davant la manca d’oferta en la nostra llengua molts lectors opten per descarregar títols en llengua castellana. Aquest fet crea un hàbit que pot acabar sent molt perillós i que caldria aturar com més aviat millor. Caldria tenir en compte, per exemple, que la majoria de llengües han posat a l’abast dels usuaris els textos que són de domini públic perquè els seus drets d’autoria ja han caducat. Aquí a casa nostra es podria aprofitar la conjuntura per editar en format electrònic i en català actual els textos cabdals de la nostra literatura. La Institució de les Lletres Catalanes, que sembla molt procliu a les noves tecnologies de la informació i que té entre els seus objectius fundacionals el foment de la lectura i la difusió del patrimoni literari català, s’hauria de plantejar seriosament difondre en format epub els clàssics catalans que han passat al domini públic, arribant a un possible acord amb Editorial Barcino en reconeixement a la tasca que fa anys realitza en la difusió en paper dels nostres clàssics de forma encomiable. Només és una idea.

(Article per a l‘AraPonent.cat)

Anuncis
Estàndard

One thought on “Clàssics electrònics

  1. Retroenllaç: Eduard Ribera i el mercat de l’ebook… | iPadejant, iPadeando, iPading

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s