Contraccions, Paraules

Esquerar

Sempre m’ha fascinat la història que ens explicaven a l’EGB sobre la quantitat ingent d’alzines que cobria la península Ibèrica i que permetia a un esquirol travessar-la saltant d’arbre en arbre. Sempre que surto a caminar em fixo en les alzines que queden en molts marges de la contrada, sovint solitàries, com un vestigi isolat d’aquella mítica densitat original enllà dels segles. I m’imagino un paisatge tot altre, molt més verd, molt més frondós, amb molta més vida. Aquesta primavera vaig plantar en un test uns aglans d’alzina que havia recollit en una de les meves passejades a peu i que havia fet germinar prèviament en un vas amb cotó fluix humit. L’expectació era màxima per veure si la cosa prosperaria fins que un bon dia va succeir: el primer brot. I a continuació un projecte de fulla. I un altre i un altre. Ara la cosa és un no parar. Cada matí la rego i la veig créixer amb la il·lusió de pensar que amb el temps seré capaç d’esquerar un exemplar d’aquesta meravella autòctona del gènere Quercus. I de nit somio esquirols saltant d’arbre en arbre.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s