Articles

Haver d’anar-se’n

Si tingués vint-i-cinc anys probablement jo també fotria el camp. A l’estranger, vull dir. Sí, sí, a buscar-me la vida. Tal com està el pati no queden moltes opcions. Sobretot quan tens dues carreres i un màster, com els passa a molts dels nostres joves. Total, per acabar fent de becari i cobrar 700 o 800 euros durant els propers deu anys, no tens res a perdre… En aquest país hem arribat a la dramàtica conclusió que el talent de les generacions noves no el sabem, no el podem ni el volem aprofitar.Que se’n vagin a Alemanya o, encara millor, als Estats Units o a Austràlia que allà segur que troben feina qualificada i un bon sou. Qui sap, amb una mica de sort, faran calés i tot i algun dia potser tornaran. Màxim quan es jubilin, que aquí s’hi viu molt bé amb la pensió d’allà i el nivell de vida d’aquí. I si no que ho preguntin als milers de pensionistes alemanys i britànics que s’han instal·lat a les urbanitzacions de la costa. Els nostres joves ho tenen cru. I la culpa és dels seus pares, és a dir de nosaltres tots, que hem permès per activa i per passiva que tot se’n vagi al carall. Que marxin, que marxin, que aquí no hi ha futur. Gairebé no hi ha ni present. Ni tampoc passat. Del passat ja no se’n recorda ningú, que d’això ja fa molts dies i la memòria ens falla, perquè per veure la tele no en cal tenir de memòria: t’enxufes i entomes. Un país que ja va veure fugir les ments més brillants cap a l’exili després de la catàstrofe del 39 i que va viure al secà de la sapiència durant decennis. Ara tornem-hi. Els hem pagat la formació a les universitats públiques, però això ara què importa, pobra canalla. Aquí no troben feina. És el mateix govern que els empeny a marxar. Que aprenguin idiomes, que vegin món, que agafin experiència, diuen; i, si se’n recorden, que enviïn algun euro als seus pares per ajudar-los a arribar a final de mes. Això és el que han fet tota aquesta colla de magribins, africans i romanesos que fins ara hem explotat i que ara se’n tornen al seu país perquè aquí jo no hi volen viure ni els emigrants. Que se’n vagin també, que ara fan nosa, i així reduirem la taxa d’atur i les prestacions socials. Que se’n vagin tots perquè si no encara ens haurem d’inventar una altra guerra. Bertolt Brecht ja va dir ben clar que el sistema capitalista només es resol de dues maneres: amb la crisi i amb la guerra. De moment tenim crisi. Una crisi gens passatgera i molt estructural. Una crisi de pebrots. Una crisi que segons els experts va començar als anys 70 i que en realitat mai no s’ha acabat perquè té a veure amb la doctrina del creixement econòmic il·limitat i amb l’explotació dels recursos. Què hi farem… I aquesta canalla, que marxin, que marxin a buscar-se la vida. Si tingués vint-i-cinc anys probablement jo també fotria el camp.

Article per al diari digital AraPonent
Anuncis
Estàndard

4 thoughts on “Haver d’anar-se’n

  1. Miquel Àngel ha dit:

    >Ara no en volen de llicenciats , ni saberuts. Volen carn de canó per a la matança que estan preparant de ja fa dies. Que la preparen d'ença de la Teatcher i el Reagan,i serà una cosa molt malparida perqué s'estan prenent la molestia de posar de genolls a la gent i despullar-los de tots els drets més elementals, talmen com passava abans de la 2ª guerra quan es veia venir la masacre i tothom xiulava i feia veure que no podia ser. Pos Si!!! que pot ser i ja ho tenim al damunt , així que jo ja vaig fent provissió de pots de cigrons i menjar amb data de caducitat indefinisda,que això durarà molt i serà la Puta fi del mon, tal com l'hem viscut i disfrutat fins ara i si em dieu conspiranoic.Doncs "Al tiempo" m'estimo més ser un paranoic, que un il·lús, Ni ha que encara creuen en el "Sistema"????!!! Això si que es estar grillat i ben grillat" ..Resem germans perqué baixi lo Jesucrist i ho apanyi tot d'un parell de fuetades… Amen!

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.