Llibres, Noms propis

Cent bilions de poemes

En les diverses presentacions que he anat fent els darrers mesos del meu llibre A que no | 99 exercicis d’estil he fet referència a un llibre que Raymond Queneau va publicar el 1961: Cent mille milliards de poèmes (Cent bilions de poemes en la traducció catalana a cura d’Ester Xargay i Carles Hac Mor). Aquest llibre de només 10 pàgines té la particularitat de contenir 10 sonets, cadascun dels quals està escrit sobre 14 llengüetes mòbils i independents entre si. Com si es tractés d’un trencaclosques, aquestes llengüetes es poden intercanviar aleatòriament i sempre apareixerà un nou sonet amb sentit ple que manté les premisses de ritme i rima intactes. Es calcula que gràcies a les possibilitats combinatòries d’aquesta «màquina de fabricar poemes» es poden compondre 100 bilions de poemes, un poemari tan extens que es podria llegir durant tota l’eternitat. Ara, quan es compleixen 50 anys de la seva edició (Gallimard), l’Editorial Demipage publica un llibre d’homenatge en el qual han participat diversos autors espanyols (Vicente Molina Foix, Santiago Auserón…) que emulen la fita de l’autor oulipià. Per si us interessa el tema, en aquesta adreça podeu trobar també un web que permet «jugar» amb les possibilitats combinatòries de l’original (francès /anglès) de Queneau. Cal remarcar que temps enrere exisitia també a internet una versió en català interactiva del poemari desenvolupada per EugenioTisselli, a partir de la traducció de Xargay i Hac Mor.

Anuncis
Estàndard