Articles

De què parlem

Article publicat a La bultra, maig 2011

Si us he de ser sincer, al final ja no sé si és millor parlar-ne o no parlar-ne gens. De la crisi, vull dir. D’una banda creus que només fas que contribuir a incrementar el nivell de mal rotllo generalitzat que es respira dia sí dia també. Però d’una altra t’hi sents moralment obligat; per l’evidència, per l’actualitat, per la consciència que estem travessant un desert vastíssim en plena tempesta de sorra, sense oasis a la vista i amb un camell que camina a la pota coixa. Ara que vénen eleccions potser hauríem de parlar de política, de si recordem que la manera més efectiva de lluitar contra el sistema és jugar amb les (poques) eines que ens atorga el sistema. I que votar és una d’aquestes eines. Sóc de l’opinió que en els temps que corren la millor opció és la puntada a l’estufa. No podem confiar que el món (i qui diu el món, diu el país o el poble) el reparin els qui han contribuït a espatllar-lo (per acció o per omissió), entre altres coses perquè no tenen ni idea de com fer-ho. Perquè els polítics que ens hem donat són, per dir-ho suaument, apàtics. Ni tan sols m’interessa l’alternança partidista, si no és en termes de pura higiene, de renovació, d’evitar la instal·lació d’individus en el poder. Els polítics han aconseguit que la política deixés d’interessar-me. Ara confio molt més en la capacitat de la gent per autoorganitzar-se, per rebel·lar-se, per objectar, per dir prou. De fet, ja vaig ser objector de consciència quan el servei militar encara era obligatori. I com més gran em faig més motius tinc per objectar de moltes coses. Cada vegada més. Perquè tinc la molesta sensació que ens estan portant a vendre. Que ens estan canviant les regles del joc per unes de molt més restrictives i perilloses. Que, amb el pretext de la crisi, les mans ocultes ens estan endossant els valors que regeixen l’economia en tots els àmbits de la vida quotidiana; vegeu sinó les paraules que estan més de moda: rendiment, productivitat, excel·lència, beneficis, objectius, recursos, competitivitat… Totes elles avui aplicables indistintament a la cultura, a l’educació, al transport públic, a la sanitat… Perillós. Sospitosament perillós. El concepte de cosa pública se’n va al carall. Els governs queden en mans dels qui fan negocis. I els qui fan negocis, ja se sap, només han de retre comptes al seus consells d’administració. Per tant, que se’n vagi tot al carall d’una vegada i com més aviat millor. Que la crisi serveixi de revulsiu. O ens escalfem tots o puntada a l’estufa. Desmuntem-los el xiringuito que s’estan construint a les nostres esquenes i tornem a començar de nou. Altrament el malviure que ens estan fent passar no haurà servit per a res.

Anuncis
Estàndard