Autoretrats, Noms propis

Udols

L’escriptor comparteix amb els seus amics escriptors les neures pròpies de l’ofici. Coincideixen que, en vista del panorama desolador que sovint s’obre al seu davant, molts cops tenen temptacions d’abandonar i dedicar-se al mercadeig de pastanagues pels mercats setmanals de la contrada. “Tinc un cunyat que trafica amb cebes i sovint ha de vendre el producte per sota del preu de cost”, comenta un d’ells. “És la llei del mercat”, precisa un altre. “Diu Vila-Matas que deia Marguerite Duras que escriure també és callar, udolar sense soroll”, apunta un tercer. “Udolem, doncs; en silenci, però udolem”, conclou l’escriptor.

Anuncis
Estàndard

4 thoughts on “Udols

  1. anna g. ha dit:

    >què faria l'escriptor que s'amaga rere la façana d'un venedor de pastanagues si no pogués udolar? bombardejar-se la vida amb projectils cruixents de color taronja? udolem, en silenci, en tons aguts i greus, ben fort.

    M'agrada

  2. monta ha dit:

    >Però no hem d'udolar al desert. Posats en tesitura millor udolar des del pati de casa a la lluna, des del cim de la muntanya a la vall, des de la cuina a la gent estimada i des de la xarxa a un univers d'udolaires desconeguts.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.