Autoretrats

Literatura i paisatge

L’escriptor observa el paisatge i fixa la mirada en l’infinit. “L’horitzó és l’inabastable, és la metàfora de la utopia”, diu. “La línia de l’horitzó és la frontera entre la realitat i la imaginació, el punt a partir del qual totes les històries són possibles”, afegeix. “La literatura és el que imaginem més enllà de l’horitzó”, conclou. I es queda tan ample.

Anuncis
Estàndard

2 thoughts on “Literatura i paisatge

  1. Miquel Àngel ha dit:

    >Pos mira que te una flema que te cagas el tio per que jo em posva a escriure compulsivament despres d'una pensada com aquesta… Que fas xiquet? no mos diem gran cosa he? les vaganses i sa ressaca encara em tenen una mica…Et volia dir que aquest mes d'octubre el dia 7 , dia de la mare de Deu del Roser , faré una cantadeta de cançons de pandero traginer i altres especies , Igual em canto alguna benigna i tot i coses d'en Riera que em venen de gust … faré una proba , si ho aguanto be.m'hi llanço de cap. Ja no puc més d'estar malalt , no vull estar malalt i faré com si no ho estigués , encara que pagui penyora haurà valgut la pena,així que faré un tastet al "Pla del Encants" de Calella, que és un lloc encantador on es pot sopar i sentir jazz o cantautors varis . si per una cas anessis a la platja te convido a sopar i a sentir com canto ara ….

    M'agrada

  2. Eduard Ribera ha dit:

    >No et dic que no, que per aquelles dates tinc les meves vaganses i que tot és possible. M'alegro de llegir-te amb aquests ànims animosos. Una abraçada.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.