Autoretrats

Autoretrat xafogós

La humitat satura l’ambient i les paraules es tornen enganxoses com la mel. L’escriptor desitja que esclati ja d’una vegada la tempesta que s’ha anat gestant per la banda de Ponent. Sovint, quan surt a plegar caragols després de la pluja, aprofita per recollir també algunes paraules que amb l’excés de calor s’havien entaforat al seu cau.

Anuncis
Estàndard

2 thoughts on “Autoretrat xafogós

  1. isnel ha dit:

    >Jo també parlava de mel, avui, però diferent… Bé, diferent tampoc, perquè també esmentava les seves propietats enganxoses, encara que aplicades a altres menesters no tan poètics 😉 Ara mateix, per aquí dalt, també es gesta la tempesta. És una bona tarda per escriure, de debò.

    M'agrada

  2. Eduard Ribera ha dit:

    >Doncs, aprofita, Isnel. Ah, i molt enginyós això d'untar la pota de la gata perquè s'empassi l'antibiòtic… Salut.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.