Memòria, Noms propis

Me’n recordo (1)

Recordo la meva mare. Recordo baixar a l’estanc a comprar el tabac per al meu pare. Recordo que la Tina va parir els seus gatets sobre el meu llit mentre jo dormia. Recordo que al gat siamès li vam posar Trotsky en honor al meu padrí Josep. Recordo que jugàvem a la plaça del Mercadal, a la rila i a rescatar de cap a cap. Recordo que a casa ens escalfàvem només amb una estufa de butà. Recordo prillons als peus. Recordo una samarreta vermella amb l’escut de l’Oxford University, quan tenia 6 o 7 anys.

Això surt d’aquí i d’aquí

Anuncis
Estàndard

7 thoughts on “Me’n recordo (1)

  1. Eduard Ribera ha dit:

    >Al marge de l'experiència personal de cadascú, un record és una història elaborada i reelaborada al llarg dels anys, que connecta el nostre jo amb el nosaltres, amb la referència comuna. És a dir, és pura matèria literària.

    M'agrada

  2. Isabel ha dit:

    >I la gràcia que fa escoltar, llegir, algun d'aquests records del passat que tu tenies en l'oblit, allò de ostres tu, és veritat! No hi ha com recuperar fragments del propi passat…

    M'agrada

  3. Pep ha dit:

    >El record és com la caixa d'eines, no llances res, reculls d'hàbit el que sembla intranscendent, sobrer, una col·lecció desordenada de coses inútils, Sempre arriba un dia que alguna peça et fa servei, en que una vella junta massegada i resseca et salva d'una inundació present.

    M'agrada

  4. bep ha dit:

    >Feia temps que no et visitava. Recordo perfectament la Tina que hem va esgarrapar les cames quan algú va tocar-li les cries. Recordo, òstia ho recordo.Gràcies

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.