Música, Noms propis

Víctor Bocanegra

>

Segueixo la trajectòria musical de Víctor Obiols amb un gran interès d’ençà que el 1986 va aparèixer el magnífic disc U, del grup Bocanegra que va fundar juntament amb Pepe Sales. Un disc de culte, a cavall entre el rock, el blues i el funky, encara avui plenament vigent i que podria passar als annals de la música del nostre país per mèrits indiscutibles si no fos que al nostre país encara hi ha massa gent que confon els annals amb una part de l’anatomia humana mentre esbossa una rialleta escatològica per sota el nas. L’any 2006 la productora lleidatana Quadrant Records el va reeditar en CD per a goig dels qui ens havíem quedat sense reproductor de vinils. Després d’un llarg silenci discogràfic (i de la mort de Pepe Sales, el 1994), l’any 2005 Víctor Obiols va reaparèixer amb el nom artístic de Víctor Bocanegra i amb el disc Bloc de lírica dura, musicant poemes de Sales; el 2009 va treure el seu segon treball en solitari, Fonografies que s’acompanyà de l’opuscle Nòtules de misericòrdia per les criatures del goig on Víctor Obiols, en un fantàstic joc de miralls exerceix d’alter ego per comentar i justificar les lletres del disc. Aquest darrer disc és el que va presentar en directe dissabte passat al llogaret urgellenc de la Figuerosa. Víctor Bocanegra amb el seu piano, i acompanyat a la guitarra per Miquel Mestre, va iniciar el concert amb una divertida performance a la manera del Dr. Jekill i Mr. Hyde. Caracteritzat com a conferenciant tronat, Víctor Obiols pronunciava una conferència sobre Víctor Bocanegra fins a caure adormit sobre el faristol. El recital va alternar les cançons de Fonografies amb la lectura d’alguna de les Nòtules justificatives, un exercici de desdoblament molt interessant per conèixer la doble dimensió d’aquest excel·lent artista i la seva capacitat per a sintetitzar-les sobre l’escenari. Un format encertat per a un repertori ancorat en la màgia i en la saviesa de les paraules, que pren forma musical amb cadències i melodies amables que enganxen des de la primera nota. Gràcies Víctor, per aquesta magnífica vetllada.

Anuncis
Estàndard

3 thoughts on “Víctor Bocanegra

  1. Miquel Àngel ha dit:

    >En victor va fotre el camp a l'extranger perque aquí tots anàvm amb barca cap a Ítaca i n'estava fins al pebrots, com jo que em vaig amagar sota un colador de la Torre dels Frares. No n'hi ha prou amb dir que el Victor es un geni;Un gran artista , cal dir que no es guanyava la vida i que possiblement encara no se la guanya. I això es greu… molt greu.

    M'agrada

  2. Eduard Ribera ha dit:

    >Tens tota la raó Miquel. veient en Víctor sobre l'escenari (i alguns altres artistes meritoris) t'adones que aquest país té un problema greu: és incapaç de destriar el gra de la palla. I no em vull extendre més. Salut.

    M'agrada

  3. Anonymous ha dit:

    >Suposu que els seguidors d'en Victor esteu al cas d'aquest singular festival que ha preparat per passar la canícula: el Cafè Lebab, del 8 de juliol, o sigui demà mateix, al 17. Dedicat a la paraula i a la música de la paraula. Comença amb uns berlinesos del tot recomenables, Pigor singt. Eichorn muss begleiten i acaba amb Cecil Taylor, a Can Ricart, Poble nou 5 euros l'entrada. Trobareu el programa a http://www.cafelebab.cat

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.