Autoretrats

Autoretrat (VI)

Sovint titllen l’escriptor de pessimista. Ell es defensa dient que, en el fons, practica una mena d’optimisme. Cada nit, quan s’allita, tanca els ulls i imagina que la cosa funciona d’una altra manera: un món transparent, sense engany ni traïció, sense enveja, sense conflicte. Un món on ja no és possible la literatura.

Anuncis
Estàndard

4 thoughts on “Autoretrat (VI)

  1. Pep ha dit:

    >El pessimisme i la utopia s'atrauen, sovint els he vist de agafats de la mà. Ell és hàbil en destrar i atermenar la realitat i ella li ofereix la unitat i el regle ideals.El pessimisme és com tot, a glops és bo i a raig fa mal.

    M'agrada

  2. Eduard Ribera ha dit:

    >M'agrada molt això de "a glops és bo i a raig fa mal". És heretat o de collita? (Algun dia ho faré anar, amb el teu permís). Una abraçada

    M'agrada

  3. Pep ha dit:

    >Ara m'ha donat per fer vi de casa. No se si durarà, perquè deixar el meu "primer exercici d'estil" en quatre rengles m'ha costat una suada, i no ho acabo de veure clar.Mestre, i del que es fa al teu taller en pots disposar com vulguis.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.