Articles, Noms propis

La futbola

No està escrit enlloc que el futbol sigui una cosa exclusiva dels homes, tot i que tradicionalment s’associen a aquesta disciplina una sèrie de factors (agressivitat, competitivitat, força, resistència, contacte físic…) més propers a la condició masculina que no pas a la femenina. Sí, és cert, existeixen equips femenins, jugadores d’un cert nivell i competicions ad hoc des de fa uns quants anys. Però hi ha qui opina —no sense cert perill de ser titllat de masclista— que aquest esport no tindrà mai el gruix de practicants dones que pugui tenir el bàsquet o el volei, per posar només dos exemples. En qualsevol cas, no és així a data d’avui. Una cosa similar es podria dir pel que fa al gènere dels aficionats. Tinc el record d’haver anat al camp amb el meu pare a veure partits de futbol durant la meva infantesa tardofranquista. En aquells temps, la presència de dones a la graderia era un fet exòtic i estrictament simbòlic. Diria que moltes d’elles eren aficionades obligades que, a títol de comparsa, acompanyaven els marits en les tardes de diumenge —sobretot en els desplaçaments a camp contrari— i que, per tenir una estona d’esgambi, havien de suportar encontres sovint tediosos, el fum omnipresent de les fàries, els insults i les agressions ocasionals a l’àrbitre i el fatigós ti-ti-ti-ti del carrusel deportivo a la ràdio del cotxe, on José Maria García actualitzava els resultats de la jornada.

N’estic segur: en aquells temps a la majoria de dones no els agradava el futbol. Des d’aleshores ha plogut molt i el món ha donat moltes voltes. Avui en dia podem trobar dones que cavalquen motos de gran cilindrada, que es guanyen la vida conduint camions de sis eixos o que forment part del consell d’administració d’una gran empresa; de la mateixa manera, hi ha homes que es depilen, que es prostitueixen o que fan les feines de la casa amb total naturalitat. Les dones i els homes contemporanis ens hem anat instal·lant en un terreny de ningú pel que fa a hàbits i preferències, en un camí del mig pel que fa a desitjos i aspiracions, i en una mena d’igualtat desigual sobretot pel que fa a possibilitats i obligacions. Sigui com sigui, juraria que l’audiència futbolística ha sofert les darreres dues temporades un procés de feminització més que notable, no pas de forma espontània sinó per gràcia i obra de l’entrenador del FCB. El Pep Guardiola ha trencat definitivament tots els tòpics associats al futbol i ha introduït un nou estil i una sèrie de valors als quals no ens tenien acostumats els místers i molts jugadors, sovint rudes i vulgars: educació, intel·ligència, respecte, humilitat, esforç, constància, elegància, diversió… Guardiola ha endolcit la manera de fer i de presentar-se davant del món del FCB fins al punt de fer-lo interessant i atractiu a les dones d’aquest país. Unes dones que ara omplen les graderies, les penyes i els bars amb pantalla gegant, que criden, salten de les cadires i es roseguen les ungles com el més panxut dels seus congèneres masculins.

(Article per a la revista La Bultra, juny de 2010)

Anuncis
Estàndard

6 thoughts on “La futbola

  1. Pep ha dit:

    >A mi també en sedueix el llenguatge i les formes del Guardiola. Alhora, però, em fa molt respecte. Li veig, de moment, una subtil i poderosa capacitat de persuasió, que tal com som,…no et sabria acabar explicar.

    M'agrada

  2. Eduard Ribera ha dit:

    >El Guardiola demostra que es poden (i que s'han de) fer les coses d'una altra manera, des de baix, amb constància, un dia rere l'altre. El missatge se'l podrien aplicar molts d'aquests que ens han de solucionar la crisi. La putada és que no ho faran…

    M'agrada

  3. Pep ha dit:

    >Estic d'accord amb la demostració, llevat que pel meu gust, a la proposició hi substituiria el nom de Guardiola pel de La masia. En Guardiola, es extraordinari, i no pretenc treure-li cap mèrit. Es d'aquells que millora lo aprés, dels que aporta un esglaó més. Com et deia, em fa por el tal com som els demés, uns mitòmans. Respecte a la crisi, que jo sàpiga, ja fa dies que s'ha solucionat. De forma ràpida i expeditiva. Però sense fer les coses d'una altra manera.

    M'agrada

  4. Eduard Ribera ha dit:

    >Cert, Pep. La crisi que mai no va existir ja està solucionada. Ara comença la real, la que pagarem amb sang, suor i llàgrimes… Pel que fa al Guardiola, mira, em cau simpàtic, en el benentès que el futbol com a estupefaent no m'interessa ni gota, com bé deus saber.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.