.AUTOR, .OBRA, Noms propis

Premis Lleida 2009

(Foto: Hermínia Sirvent publicada a El Punt)

El meu projecte A que no! 99 exercicis d’estil va ser guardonat ahir en la modalitat de Narrativa dins els Premis Lleida 2009, segons la decisió d’un jurat integrat per Isabel-Clara Simó, Albert Villaró, Vicenç Villatoro, Maria-Antònia Oliver i Francesc Casadesús. El llibre vol ser un homenatge a Raymond Queneau i pretén arribar a la mateixa fita que aquest autor francès va assolir el 1947 amb els seus Exercicis d’estil, fent 99 versions de la mateixa història. El Premi és en forma d’ajut a la creació i un cop enllestit serà publicat per Pagès Editors. El repte està servit. En el mateix certamen es va lliurar el Premi d’Assaig Josep Vallverdú a Elena Yeste, el Premi de Poesia Màrius Torres a Gabriel Pena i el de Novel·la a Toni Sala.

Anuncis
Estàndard

19 thoughts on “Premis Lleida 2009

  1. Jaume Puig ha dit:

    >Felicitats Eduard! Seguirem atents a la teva pantalla per saber com evoluciona el projecte. Endavant les atxes, mariner de secà!

    M'agrada

  2. Eduard Ribera ha dit:

    >Moltes gràcies a tots: Xavi, Pepe, Marta, Salvador, Jaume i Toni. Us aniré explicant coses sobre el procés d'escriptura. Pel que fa a la polèmica, només puc dir-vos que els de Lleida probablement siguin els premis més rigorosos i més ben organitzats als quals m'he presentat mai. A banda que les pliques no les obre el jurat sinó el notari, és clar.

    M'agrada

  3. Anonymous ha dit:

    >Eduard, Estic molt, molt, content i tota la familia, ens ha fet molta il.lusió.Tu t´ho vals!Una abraçada i molts petons per la Carme i el Marti. Agusti

    M'agrada

  4. Toni Ibanez ha dit:

    >Tu saps perfectament que "l'argument de les pliques" no s'aguanta per enlloc, i més tenint en compte que el fill diu que el pare el va animar a presentar-se i va ser dels primers a llegir l'obra (declaracions al Segre). El jurat pot saber perfectament de qui és l'obra sense obrir les pliques, sinó pel títol o per alguna "pista" que l'autor deixi dins. En fi, que la cosa ha quedat molt, molt lletja… Ni el pare hauria d'haver animat al fill a presentar-se (hi ha altres mil premis arreu del país) sent com és jutge i part; ni el fill hagués hagut de caure en la temptació de fer-ho, perquè estava cantat que portaria polèmica. Tot plegat em sembla d'una ingenuïtat paorosa.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.