Articles, Paraules

L’Era del Discurs

D’ençà de la turmenta apocalíptica del tombant de segle, concretada en la brama tecnològica de l’Efecte 2000 −argúcia mercantil per a estimular la renovació d’ordinadors i altres estocs tecnològics−, ens hem anat instal·lant en una mena d’estat catatònic permanent que ens fa vulnerables davant de telenotícies, missatges publicitaris, disposicions governamentals, consignes electorals i altres perversions quotidianes. Cal admetre que l’estiu del 2001 va finalitzar amb un episodi luctuós de gran impacte i que, juntament amb les Torres Bessones, es va ensorrar definitivament la imatge i la concepció del món que, amb més o menys honestedat i amb poc o molt encert, ens havíem construït al segle XX. Com aquell qui no vol la cosa, i a conseqüència d’aquella tragèdia televisada, ens plantificaven als morros la disjuntiva maniquea que acompanyà el discurs de l’Eix del Mal i les armes de destrucció massiva encunyat per alguns dels personatges més sinistres i més absurds de l’imperialisme mercantilista. D’un dia per l’altre, ens van allistar a una croada econòmica i energètica engalanada amb objectius evangelitzadors. Ens van vendre la moto que l’enemic era confessional, apàtrida i terrorista. L’estratègia de la por va funcionar a la perfecció. El camp argumental estava adobat perquè la primavera del 2003 es pogués donar per inaugurada a l’Iraq la flamant Era del Discurs. Aprenentatge assolit: un discurs ben travat, contundent i repetit fins a la sacietat és susceptible d’esdevenir veritat veritable i taula de salvació planetària. Abracadabra, pota de cabra. Fi de l’acte primer.
El nostre catatonisme té com a efecte secundari la desmemòria col·lectiva, que s’agreuja de forma alarmant amb la superposició de missatges arquetípica de la societat de la informació. Els gurus de la publicitat i la comunicació moderna emmirallats en la Praxi del Discurs desossada més amunt, estan ara en disposició d’oferir els seus aprenentatges, la seva ars suasoria i els seus serveis a qualsevol que tingui els diners i el mínim d’autoritat subsidiària. Nosaltres, ciutadans catatònics i indefensos, ens veiem així obligats a fer cursos de reciclatge per a ingerir gat per llebre o per a combregar amb rodes de molí, malgrat les indigestions subsegüents més que previsibles. Així les coses, els últims anys ens hem mogut en aquesta dinàmica retòrica que ha servit als venedors de linimento per anar introduint de dalt cap a baix els preceptes del món contemporani: els recursos són limitats, ergo hem de ser eficients; hem d’evitar l’efecte hivernacle, ergo cal reduir les emissions; vivim en un món globalitzat, ergo hem de ser competitius; estem en crisi, ergo hem de congelar els salaris; els bancs no tenen liquiditat, ergo hem d’enllustrar-los amb diners públics… L’estratègia discursiva i la repetició s’han incorporat en el how to dels poders establerts siguin del tipus, del signe o del color que siguin. Darrerament, i gràcies a les elucubracions i a les planificacions de la tecnocràcia, els “discursos oficials” floreixen a tort i a dret. Per proximitat, puc dir per exemple, que en els àmbits de la cultura i l’educació d’aquest nostre territoriet, són habituals consignes com la “internacionalització”, “l’excel·lència”, “la competitivitat”, “el lideratge”, “el trilingüisme”, “el 2.0”, “l’eficiència”, “la transversalitat”, “el llenguatge no-sexista”… Paraules que, emmarcades en un discurs arregladet i amplificades pels mitjans de comunicació, sonen molt bé i muden un colló, però que en el teatre de la vida real sovint no passen de mer decorat o pitjor encara de simple element d’atrezzo. Em temo que, fet i fet, tot plegat és només el començament, malgrat que aquest article glocal (global-local) aparentment inconnex arribi ja al seu final. Senyores i senyors: benvinguts a l’Era del Discurs. S’ha acabat la comèdia. Cau el teló.(Article publicat a la revista La Bultra, núm. 9. novembre 2009)

Anuncis
Estàndard

3 thoughts on “L’Era del Discurs

  1. jordicirach ha dit:

    >M'ha interessat molt el teu blog. Desitjo que també t'interessi el meu. Una forta abraçada! L'imperdible de ℓ'Àηimα

    M'agrada

  2. monta ha dit:

    >Va ser Himmler, mà dreta de Hitler, qui va instituir el logisme que diu que una mentida ben trabada i repetida fins a la sacietat acaba convertint-se en veritat. Ja veieu fins quin punt la retòrica del poder s'enmiralla i es referencia en si mateixa. No importa d'on provingui el discurs si serveix als nostres objectius.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.