Autoretrats

Autoretrat amb desdejuni

L’escriptor esmorza i contempla el matí per la finestra de la cuina. «Amb el canvi de segle, vam inaugurar l’Era del Discurs», escriu amb un retolador permanent al dors d’un motllo de paper de magdalena. «Encara que sembli impossible, la realitat és cada cop més literària: la veritat ja no és rellevant; és molt més important la versemblança», pensa.

Anuncis
Estàndard

9 thoughts on “Autoretrat amb desdejuni

  1. Ximo ha dit:

    >Ja se sap, «Al principi, fou el verb». I en aqueixes estem; la realitat suplantada pel verb. I bé que siga versemblant, el relat quotidià és, de vegades, ben dolent.Eduard, moltes gràcies per enllaçar-me.

    M'agrada

  2. Pepe ha dit:

    >A lo millor, tot son contes de fades més o menys versemblants, depen de cadascú. El cert, és que fins i tots les teories més sòlides envelleixen. Una anecdota. Pels grecs, el que nosaltres entenem per història , era la crònica (successió de fets), la resta (el perquè), eren històries (contes de fades). Salud historiador.

    M'agrada

  3. Clarissa ha dit:

    >Jo no estic d'acord en que sigui més important la versemblança que la veritat. Moltes vegades, les coses són versemblants perquè són veritat.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.