Contraccions

Camina que t’esgarrono

Caminar i respirar són dues activitats per les quals encara no hem de pagar, tot i que –és cert– existeix la respiració assistida, instrument que en el tarifari d’una clínica privada deu costar un ull de la cara, un ronyó o un colló i mig. De caminadors automàtics també n’hi ha però són tan absurds que gairebé no val la pena de tenir-los en compte. Ho dic perquè, si has de sortir per cames davant d’un predador encabronat millor fer-ho a camp obert que sobre una cinta transportadora sense fi que, com ja sabeu, no condueix enlloc. Tal com estan les coses, la millor estratègia és caminar i respirar tant com puguem mentre encara sigui de franc. No fos cas que, havent de fer front als costos de la pseudocrisi que ens han endinyat entre esquena i garró, ens apliquessin un impost vital per respirar o una taxa d’ocupació de la via pública pel sol fet de sortir a fer una passejada.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s