Autoretrats

Autoretrat maldestre

L’escriptor s’adona que, per molt que s’esforci a tenir una semblança antropomòrfica, no deixa de ser un peix fora de l’aigua. Ni tan sols un amfibi: un simple peix amb avantpassats unicel·lulars. I que la seva escriptura és com el moc d’un caragol sobre la roca, un rastre enganxifós en la seva existència insignificant. L’escriptor és, ai las, una molècula en el magma. Un gra de pols en el sistema solar. Una micra en la immensitat de l’univers. Així i tot, persisteix en la seva escriptura infinitesimal.

Anuncis
Estàndard

One thought on “Autoretrat maldestre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s