Paratges

Millars

Si tingués un alter ego sens dubte seria empordanès, i molt probablement nascut en el llogaret de Millars, que un dia va ser estany i que, segons conta la llegenda, un francès homònim dessecà a fi d’obtenir terres de conreu. De moment m’he de conformar a desdoblar el meu sentiment de pertinença: sóc noguerenc per arribada i empordanès per destinació. És en aquelles terres gironines on el meu esperit silvestre encaixa a la perfecció. Terres humides i ventilades, a cavall del mar i de la muntanya, al peu dels Àngels i camí de Púbol, amb corriols feréstecs que voregen camps d’userda i travessen boscos de pins i alzines. Paisatges ondulats, de cromatismes bàsics, farcits de vides aïllades que es repleguen en masos i veïnats. Paratges de gran bellesa preservats amb intel·ligència i respecte de la severitat del progrés. Definitivament: com m’agradaria tenir un alter ego!

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s