Articles

Utilitat dels castells

[Aquest article va ser escrit originalment per al número de juliol de 2009 de la revista Xercavins de Verdú]

Concebudes originalment amb finalitats defensives, les torres i les construccions fortificades s’emplaçaven habitualment en un turó i, al seu entorn i sota l’abric de les seves muralles, el senyor feudal acostumava a autoritzar l’assentament de la plebs sobre la qual tenia jurisdicció. Es calcula que només en la geografia dels Països Catalans, des del segle IX i amb la recuperació dels territoris ocupats pels sarraïns, foren desplegats més de 3.000 castells, la majoria dels quals actualment estan enrunats. El de Verdú afortunadament s’ha conservat i avui és propietat municipal, bé que parcialment segueix en mans privades. El conjunt, emplaçat al redós d’una antiga ermita romànica, és esplèndid i conté traces arquitectòniques d’èpoques diverses, com la majestuosa torre de l’homenatge (s.XII) que originà i presideix el conjunt, la magnífica sala gòtica que manà construir l’abat Copons de Poblet (s.XIV), els cellers modernistes… Sens dubte el castell de Verdú és el testimoni més preuat d’aquesta població, perquè explica el seu origen mil·lenari i la seva història, la seva riquesa patrimonial, la seva configuració urbanística i l’entramat de successions i dependències que han marcat el lloc d’ençà de la seva reconquesta el 1056. El castell és per ell mateix un element d’interpretació fonamental per a entendre no només la història local sinó una bona part de la història del nostre país. Tant és així que el govern de la Generalitat està destinant una bona pila d’euros a consolidar-lo i a rehabilitar-lo a fi que se li pugui donar un ús d’interès general. Un ítem patrimonial d’aquesta magnitud, hauria de possibilitar no només la posada en circulació d’un atractiu cultural i turístic de primer ordre sinó la devolució a la població autòctona d’una referència que forma part de la seva història, del seu imaginari i de la seva quotidianitat; d’un element, en definitiva, que hauria de contribuir a fomentar la identitat i l’estimació pel territori. Dit això –i amb vista a les hipotètiques utilitats que es podrien donar a un espai emblemàtic com el castell de Verdú, de les quals ja es comença a parlar obertament–, m’agradaria formular un parell de desitjos. Primer, un de l’àmbit simbòlic: que el castell esdevingui mirall de respecte, unitat i autoestima per a la gent de Verdú i que serveixi perquè la mainada conreï el sentiment de pertànyer a un indret que forma part de la història en majúscules d’aquest país. Segon, un de l’àmbit utilitari: que es converteixi en un equipament modern, quotidià i de referència per als verdunins i per a les terres de la Catalunya interior. En definitiva, que es fugi de les operacions d’imatge exclusivistes que podrien convertir el castell en un parc temàtic de luxe, apte per a visitants de prestigi, o en un reducte per a uns pocs privilegiats del tipus que sigui. Retornem al castell la seva utilitat primigènia: la de defensar el territori i la seva gent. Aquesta vegada, però, sense enemics; i, sobretot, sense vassallatges.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s