Articles

Fenomenologia de la por

En el context evolutiu, la por és un dels factors que s’associa a la supervivència o a l’èxit davant d’un perill real o imaginari. Al marge dels moviments intestins vinculats a l’aparell digestiu i al control dels esfínters de cadascú, davant d’una situació perillosa existeixen quatre tipus de reaccions principals. La primera és la paràlisi, l’enrocament, que manifestem sovint cobrint-nos el cap amb els braços i les mans, arrodonint la nostra estructura per difuminar l’efecte d’un eventual impacte. Aquesta és la resposta davant d’una situació inevitable, davant la certesa d’una trompada imminent.La segona és treure pit, gallejar, maximitzar les nostres possibilitats anatòmiques, sempre i quan considerem que l’element advers serà susceptible a la nostra reacció. Aquesta tècnica, que té a veure amb la impostura teatral, és l’emprada per gallinàcies i felins, entre altres famílies del regne. La tercera i potser la més freqüent és la fugida per cames. Acostuma també a ser la més intel·ligent, per tal com implica l’assumpció de les pròpies limitacions i la renúncia a qualsevol expressió violenta. De tota manera no sempre és possible, sobretot si t’agafen amb els pixats al ventre o en un carreró sense sortida. La quarta és la mimesi, freqüent en rèptils i alguns exemplars de peixos. Els camaleons són el paradigma d’aquesta capacitat consistent a passar desapercebut, a desaparèixer del mapa quan la situació s’escalfa, a integrar-se amb el paisatge. Hi ha qui diu que aquesta és la reacció pròpia dels covards. Sigui com sigui, i sense pretensió facultativa, la relació precedent ve a tomb a propòsit de la cada cop més patent estratègia de la por que els poders establerts utilitzen sobre la població indefensa, entenent per establerts els poders derivats de l’exercici mercantil, polític i mediàtic, principalment; entenent per indefensa la cada cop més gruixuda franja de població que, malgrat disposar d’un ampli ventall de drets teòrics, a la pràctica està sotmesa a la intempèrie de les decisions intencionades i dirigistes dels qui regeixen els nostres destins. I, finalment, entenent per estratègia de la por, el bombardeig psicològic al qual ens sotmeten de forma permanent amb arguments aparentment inconnexos, però sempre maliciosos i gens gratuïts: el comunisme, la sida, el terrorisme, el tabaquisme, el càncer, els asteroides, la capa d’ozó, el canvi climàtic, la grip aviar, l’islam, l’avortament, l’economia global, els virus informàtics, la immigració, el retorn de la ultradreta, la fallida del sistema de pensions, la sequera, la crisi financera, la fi del petroli, la grip nova, els avions que exploten en ple vol, l’atur… Una llista interminable de pors amb les quals ens agredeixen a diari i que –davant la impossibilitat manifesta de fugir, gallejar o mimetitzar-nos– només ens deixen la paràlisi com a única resposta possible. Una paràlisi que, malgrat garantir la nostra supervivència, retroalimenta els poders establerts, perpetua la nostra condició de població indefensa i reafirma l’èxit de l’estratègia de la por. Au! Ja ho he dit. [Aquest article va ser escrit originalment per a la revista La Bultra núm. 7 de Balaguer]

Anuncis
Estàndard

One thought on “Fenomenologia de la por

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s